Un lloc al món

El lloc que ocupem al món defineix qui som. La qual cosa no significa que canviar de lloc ens converteixi en una altra persona, ni que fer-ho sigui fàcil. El món es divideix en barris residencials on les classes privilegiades viuen en les seves bombolles àmplies i enjardinades, ocults als altres —els envejosos, els pobres, els que fan mala olor, els que sovint s’arrosseguen pel subsol— i hi ha els altres: els que habiten pisos petits, semisoterranis, foscos, envaïts per les llémenes —quan no malalts d’aluminosi o en zones fàcilment inundables— on viu un alt percentatge de la població mundial. No oblidem que 3.400 milions de persones al món pertanyen a aquest segon grup. Ni que les diferències entre rics i pobres són més grans que mai.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

D’això tracta l’última pel·lícula del director sud-coreà Bong Joon-Ho,  ‘Parásitos’, guanyadora de la Palma d’Or a l’últim Festival de Cannes. Una família pobra que forma part d’aquests 3.400 milions de pàries del món veu de sobte l’oportunitat d’inserir-se en la vida —i en el flamant espai— d’una família rica. En realitat, les dues famílies s’assemblen molt més del que pensen, tret de per l’escenografia on es desenvolupen les seves respectives vides.

La cinta ens recorda que cada persona té el seu lloc, que aquest moltes vegades no depèn de la vàlua sinó de la sort, i que sortir d’aquest lloc a què pertanys pot ser ardu. La història presenta més preguntes que respostes i convida a un debat posterior que tampoc és fàcil. Què hem vist, de què tractava, com és possible que ens caigui bé la família pobra, però que alhora simpatitzem amb la rica, què està justificat —i què no— per sortir d’una situació patètica, qui són en realitat els paràsits, si els pobres sense escrúpols disposats a tot o els rics ignorants del que passa davant els seus nassos i, sobretot, a quin dels dos grups pertanyem i fins on arribaríem per ocupar el millor lloc possible, ni que fos per una nit.