El monopoli estadístic

La robustesa dels Estats moderns es basava en l’exercici d’alguns monopolis: el de la violència, el de la moneda, el de l’educació i el de l’estadística. La disrupció digital i la mentalitat que encarna qüestionen algun d’aquests monopolis, ja remollits pel neoliberalisme dels 80 i dels 90. Els Estats Units van privatitzar en bona mesura les guerres de l’Iraq. L’euro ha deixat els governs sense aquest placebo per a les revoltes socials que eren les devaluacions, i el bitcoin o la lliura de Facebook qüestionen el paper dels bancs centrals com emissors de moneda. Aquesta setmana hem descobert que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) està perdent el monopoli de les dades. Acaba de comprar-los a les tres principals operadores de telefonia mòbil. L’INE necessita saber el que es coneix com a «població vinculada». Es tracta d’una estadística de vital importància per a municipis com Barcelona o per a les poblacions turístiques. La població vinculada permet determinar el nombre de persones que efectivament utilitzen els serveis públics d’un municipi tot i que no hi estiguin empadronats. L’Estat liquida els impostos als ajuntaments en funció del padró municipal. Però moltes localitats necessiten dimensionar alguns serveis públics, com la neteja o la seguretat, en funció dels potencials usuaris. I l’INE considera que la manera més barata, efectiva i precisa de conèixer aquesta dada és analitzar els desplaçaments dels usuaris de les línies de telefonia mòbil. Primera conclusió: avui dia les empreses de serveis, públiques o privades, poden tenir més dades del comportament dels ciutadans que l’Estat. Un altre monopoli perdut.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La segona conclusió a la qual n’han arribat alguns és molt més discutible. Ha tornat a sortir el tema de la privacitat i de la protecció de dades en l’entorn digital. Es parteix de la base que un telèfon mòbil és una persona. Una premissa qüestionable. ¿Quanta gent coneixem que utilitza un telèfon mòbil que no està al seu nom? Molta, des de molts adolescents i joves fins a centenars d’empleats que disposen d’un terminal d’empresa. A l’INE no li interessa «qui» està en un lloc sinó quantes persones entren i surten cada dia d’una població, no importa la identitat. Les apel·lacions constants a l’estètica de Gran Hermano comencen a resultar ridícules. Certament, les companyies de telefonia són les que tenen dades més personalitzades dels seus clients i poden associar un número a un titular i a un compte corrent. Però encara i així tenen llacunes.  

Les dades han entrat al mercat seguint els pronòstics de Daniel Bell a finals del segle passat. L’Estat ja no ostenta el seu monopoli i els usuaris estan permanentment avaluant si el retorn que obtenen per cedir-los és just. Instruments com el Reglament Europeu de Protecció de Dades (GDPR) els ajuden a controlar aquest procés. Però segurament molts han de pensar també que com més precisa és la dada de la població vinculada als municipis en què viuen i treballen, menys impostos pagaran i millors serveis tindran.