Editorial
Dones a les llistes electorals
No tots els partits apliquen amb el mateix nivell de compromís la llei d'igualtat del 2007
De dreta a esquerra, la portaveu del Grup Parlamentari Socialista en el Congrés dels Diputats, Adriana Lastra, la portaveu del Grup Parlamentari Ciutadans en el Congrés dels Diputats, Inés Arrimadas, el portaveu del Grup Parlamentari ERC en el Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, la portaveu del Grup Parlamentari Unides-Podem en el Congrés dels Diputats, Irene Montero, el portaveu del Grup Parlamentari Vox en el Congrés dels Diputats, Iván Espinosa dels Esquivadors, el portaveu del Grup Basc (PNB), Aitor Esteban i la portaveu del Grup Parlamentari Popular en el Congrés dels Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo. /
Les dones freguen el 51% de la població d’Espanya, els homes amb prou feines superen el 49%. En contrast amb aquest percentatge, les dones encara entaulen una lluita contra la discriminació que les tracta com una minoria. També en l’àmbit polític. La repetició electoral donarà lloc a un nou escenari polític, però val la pena aturar-se i reflexionar sobre què deixem enrere. Sens dubte, un dels més positius des que la llei d’igualtat del 2007 va obligar a què cap dels dos sexes quedessin per sota del 40% de la composició de cada candidatura. El Congrés amb més dones de la democràcia, el primer amb quatre dels cinc principals partits confiant la representació a dones i l’Executiu amb més ministres dones del món.
El Govern de Sánchez ha deixat un llistó molt alt en visibilitat femenina. Deu dones en primera línia. Ministres dones que han ocupat carteres d’especial pes polític. A més de la seva presència, hi ha altres aspectes de les seves vides que també són rellevants. Mentre que la paternitat no sol ser un fre per a la carrera dels homes, sí que ho és per a les mares. Però, a diferència de legislatures anteriors, la majoria de les ministres actuals tenen fills, un bon exemple per fer callar els que dubten del compromís professional de les dones quan la maternitat es creua en les seves vides.
A les portes d’unes noves eleccions,els partits tenen l’oportunitat de quin és el seu particular nivell de compromís amb la igualtat en l’elaboració de les seves llistes: fins i tot complint la llei del 2007, l’elecció dels caps de llista o l’ordre de les llistes en les circumscripcions de menor mida pot donar lloc a resultats sensiblement diferents. Si sumem les llistes dels sis partits principals, quatre de cada 10 tenen una dona liderant-les, però el percentatge no es distribueix de manera equitativa. Vox i Unides Podem ocupen extrems oposats. Mentre que només el 23,1% dels caps de llistes del primer són dones, a UP voregen la igualtat amb un 46,2%. Si analitzem les diputades elegides a l’abril, l’aposta del PSOE i UP per les ‘llistes cremallera’ es va traduir en un augment directe als seients ocupats al Congrés. Al contrari, que Ciutadans no apliqués cap tipus de corrector de gènere el va convertir en el menys paritari dels grans partits, molt a prop de Vox.
La igual representació d’homes i dones en política s’ha de considerar un punt imprescindible de la democràcia. No només per una qüestió de justícia representativa, també per la diferent visió que les dones aporten a la política. Amb la voluntat d’acostar-se a elles, EL PERIÓDICO mostrarà els perfils de les principals candidates durant aquests dies de campanya. El diferent camí recorregut aporta formes de fer política i prioritats diferents.
Quan el poder es vesteix de feminisme, el diàleg, la protecció de la diversitat i l’atenció als temes socials s’incrementa. Com apunta António Guterres, secretari general de l’ONU: «Quan excloem les dones, tothom paga el preu. Quan incloem les dones, el món sencer guanya».
