Un raig d'esperança

D’acord amb el que diuen els últims sondejos i del que sembla prevaler si no en l’opinió pública almenys sí que en la publicada, semblaria que Pedro Sánchez no va calibrar bé l’efecte que podia tenir sobre la campanya electoral, i qui sap si també sobre els resultats del 10-N, la reacció a Catalunya a la sentència del procés. Convençuts ell i els seus estrategs que en una «segona volta» reforçarien la posició del PSOE –parlaven de fins a 145 o 150 escons davant els 123 del 28-A–, van preferir tornar a les urnes abans que formar un Govern amb Unides Podem, que potser ja hauria saltat pels aires. Almenys, si se segueix el raonament de Sánchez, que considera «abismals» les diferències de les dues forces polítiques sobre el conflicte català.

El cas és que ara, a 15 dies de les eleccions, el que auguren els sondejos és que el PSOE es queda més o menys com està, tot i que amb un percentatge menor de vots, que Unides Podem baixa, que Ciutadans s’enfonsa, i que pugen el PP, fins a gairebé 100 escons davant els 66 que té ara, i Vox, que podria aconseguir la tercera posició després de socialistes i populars. Tot perquè sembla que la crisi catalana ha contribuït a exacerbar les posicions d’un sector de l’electorat espanyol al qual convencen més els discursos de mà dura esgrimits per la dreta que la contenció que intenta aplicar el líder socialista. Res nou, perquè està comprovat que els conflictes territorials beneficien les dretes i divideixen les esquerres, especialment quan estan en plena efervescència com passa ara.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Tampoc és una sorpresa que el Tribunal Suprem es pronunciés a unes setmanes del 10-N. Estava anunciat. Ja sabien, per tant, a la Moncloa que això passaria en plena campanya. Però, portats per l’optimisme dels sondejos de l’estiu, van pensar que la posició equilibrada de Sánchez davant la crisi catalana reforçaria la seva posició presidencial, la seva imatge d’home d’Estat, que garanteix la fermesa i la proporcionalitat en la resposta, i que també assegura l’estabilitat governamental que tant escasseja a l’Espanya del bloqueig. No esperaven, perquè no ho esperava ningú, els disturbis violents als carrers de Barcelonai és segur que la retransmissió en directe d’aquests episodis ha contribuït a alarmar bona part de la població i, potser, a desconfiar de la posició continguda del líder socialista.

Però això encara no se sap i una lectura pausada dels sondejos mostra el PSOE estancat i la dreta escalant posicions, però fins al moment totes les enquestes donen avantatge als socialistes i cap vaticina un gir que permeti al PP, Vox i Ciutadans sumar i governar. Si fossin aquests els resultats, més vots d’esquerra que de dreta, es demostraria que encerten els estudis demoscòpics que es realitzen en moments de menor emocionalitat i que mostren que són més els espanyols que aposten per la moderació i el diàleg per resoldre el conflicte català que els que advoquen per mesures excepcionals. Podria ser un raig d’esperança en un escenari de dificultat.