Els drets de les futbolistes

Les futbolistes de Primera Divisió han acordat anar a l’aturada davant la falta d’acord en la negociació del primer conveni col·lectiu. El pròxim dilluns hi ha una última oportunitat de desencallar el conflicte. El Servei Interconfederal de la Mediació i Arbitratge (SIMA) ha citat la patronal i els sindicats per intentar evitar la vaga després demés d’un any de negociacions infructuoses. El salari mínim anual i altres condicions bàsiques contractuals són els principals esculls.

Els clubs proposen situar elsalari mínimde les jugadores en 16.000 euros bruts, i els contractes de mitja jornada, en l’equivalent al 50%. És a dir, 8.000 euros. Per la seva banda, l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) reclama 20.000 euros al contracte complet i 12.000 per al parcial. ¿I els seus col·legues homes? La desigualtat és punyent. El salari mínim de Primera Divisió masculina està fixat en un mínim de 155.000 euros anuals. A més, no està contemplada la mitja jornada. És fàcil intuir que, en el cas femení, l’existència d’aquest contracte pot ser un colador per establir sous més baixos. ¿Com es determina la mitja jornada d’una futbolista professional? ¿Com s’encaixen els entrenaments, els viatges, els esdeveniments del club? ¿Es pot viure dignament amb 8.000 euros bruts anuals? És evident que no.

Maternitat, lactància o vacancessón altres termes en què no hi ha acord. Conceptes indiscutibles a qualsevol altre sector laboral. En termes d’igualtat, el conflicte és feridor. ¿I econòmicament? Els volums de negoci del futbol masculí i el femení avui mateix són incomparables, però a ningú se li escapa que el futbol jugat per dones és unaoportunitat de negociimminent. Encara estem en els prolegòmens, però les xifres ja desmenteixen l’argument de l’escàs reconeixement social. Aconseguircondicions més dignes per a les futbolistesés una manera de fer una societat més igualitària, també d’augmentar la qualitat del seu joc al permetre-les dedicar-se plenament a la seva professió.