El dret de participació política

Vot pregat

Malgrat que el procediment telemàtic sembla més vulnerable, no hi ha impediments constitucionals per implantar-lo

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp50573602 opinion  leonard beard191025164130

zentauroepp50573602 opinion leonard beard191025164130

Estem en campanya electoral (no importa quan llegiu això) i és necessari recordar un problema important que afecta el dret fonamental de participació política. Em refereixo a les dificultats que troben els espanyols residents a l’estranger per poder votar. El procediment que han de seguir es coneix amb una expressió que té alguna cosa d’oxímoron: «vot pregat». I és que el vot és un dret, no una concessió graciosa d’una autoritat que es digna a permetre’ns exercir-lo, sempre després d’una respectuosa petició que apel·li a la seva magnanimitat.

L’expressió, desafortunada, vol indicar que els ciutadans residents a l’estranger han de sol·licitar la documentació necessària per votar. Segons la llei orgànica de règim general (LOREG), el cens electoral es compon del cens dels electors residents a Espanya i els que visquin a l’estranger. Aquest últim cens es coneix com el CERA, acrònim de Cens d’Electors de Residents Absents. Els inscrits al CERA, d’acord amb el que disposa la LOREG al seu article 75, han de sol·licitar exercir el vot a l’oficina del cens electoral de la província que els correspondria a Espanya. Aquesta sol·licitud es pot fer per internet. Rebuda la petició, se’ls envia per correu la documentació que inclou les paperetes oficials. A partir d’aquí, poden optar per remetre per correu al seu consolat el vot, en un sobre al qual acompanyarà la còpia del document que acrediti la identitat de l’elector o la seva inscripció com a resident al registre del consolat. O, si ho desitgen, poden votar en persona al mateix consolat.

Diferències notables

Segons com es miri, el procediment, que es va establir el 2011, és semblant al del vot per correu dels residents a Espanya que, per qualsevol raó, no poden o no volen votar personalment al seu col·legi electoral. Però hi ha diferències notables. La primera és pràctica: els inscrits al CERA depenen absolutament de l’eficàcia dels serveis postals. Dels espanyols per rebre la documentació, i això afecta a tots. Després, si no poden o no volen desplaçar-se al consolat, depenen de l’eficàcia del servei de correus local perquè arribi a temps el seu vot al consolat. No tots els serveis postals del món són eficients, i, evidentment, no hi ha un consolat d’Espanya pròxim a la residència de cada espanyol que viu fora del seu país. A més, els vots emesos han de ser al consolat abans de la jornada electoral, ja que han de ser enviats a Espanya, perquè allà les juntes electorals provincials els integrin en el recompte total. D’aquesta manera, l’eficàcia del vot torna a dependre de la del correu.

Notícies relacionades

Aquestes complicacions poden explicar uns resultats preocupants: segons les dades disponibles, en les passades eleccions generals d’abril només es van acabar computant el 5,63% dels inscrits al CERA: 118.285 de 2.099.336. Les dades són menys escandaloses si considerem que van sol·licitar poder votar poc més de 182.000 dels electors inscrits al CERA. Però això no impedeix veure el que és obvi: els residents a l’estranger veuen condicionada l’efectivitat del seu dret de participació política per la complicació d’un procediment diferent del que se segueix per als que viuen a Espanya i, en segon lloc, per funcionament imprevisible de les comunicacions postals.

Paperetes a la vista

Els experts en procediments electorals s’han ocupat de l’assumpte, i alguns, com Josep Maria Reniu, han destacat l’informe que va fer el 2016 la Junta Electoral Central (JEC). Es tracta d’un treball molt rigorós que fa balanç del vot pregat des de la seva implantació per la reforma de la LOREG del 2011. La JEC no s’hi acontenta, sinó que, a més, llança la proposta d’implantar procediments telemàtics per exercitar el vot. Es pot sol·licitar per internet, però s’exerceix mitjançant paperetes que poden viatjar milers de quilòmetres. ¿Per què, llavors, no permetre que es pugui votar per internet? Les reticències no es deuen principalment al suposat conservadorisme tecnofòbic de molts juristes. La realitat és que res atorga més seguretat en el recompte que el que es pot fer de les paperetes a la vista d’observadors. El vot telemàtic sembla més vulnerable. No obstant, en vista del que passa, l’informe de la JEC planteja la necessitat que els residents a l’estranger puguin votar per internet. Amb les garanties necessàries, no hi ha impediments constitucionals per implantar-lo. I, en tot cas, és necessari fer efectiva la igualtat en el dret de participació política.