Instagramejar el Joker

A buscar la imatge icònica... via Instagram. He parlat en algunes d’aquestes columnes de les pel·lícules mem, films en què els autors ja conceben les imatges pensant com es prolongaran i creixeran a internet: de la independent ‘Mandy’ (2018) a la comercial ‘John Wick: Capítulo 3 - Parabellum’ (2019). Aquesta tendència, que inclou altres branques audiovisuals (videoclips, tràilers i altres continguts promocionals), s’ha tornat tan comuna que a poc a poc hem deixat de notar-la. No obstant, aquests dies ha passat alguna cosa que obre una nova via de reflexió com és d’estreta la relació entre les pel·lícules i internet, i com el segon pot contribuir a escriure la història de les primeres.

Notícies relacionades

Apps de cites com a catàleg de menors

Per un debat nuclear seriós

No sé si és el millor de ‘Joker’ però, en qualsevol cas, Instagram ha decidit que l’escena de la pel·lícula en quèJoaquin Phoenixbaixa ballant unes escales del Bronx transcendirà capritxosament com el moment més icònic del film. Circulen per xarxes socials fotos i vídeos d’un munt de persones posant a les escales en qüestió, situades exactament al barri de Highbridge. Posen totes juntes encara que la majoria no es coneguin entre si: és complicat trobar les escales sense ningú. Algunes vesteixen com el Joker dePhoenix. Gairebé totes imiten (amb més o menys timidesa) la tenebrosa dansa del personatge. I moltes, moltíssimes, d’aquestes persones han pujat les seves fotos amb l’etiqueta #jokerstairs.

La transformació de determinades localitzacions cinematogràfiques en atraccions turístiques no és res nou. És una cosa bastant vella, de fet. Però la forma en què s’ha instagramejat ‘Joker’ transcendeix les tradicionals rutes i visites guiades pels escenaris de pel·lícules i sèries emblemàtiques. Almenys per una raó: la connexió emocional i la nostàlgia semblen que hagin sigut escombrades per l’impuls i la viralitat. Moltes d’aquestes fotos se senten segrestades per la inèrcia, buidades, predestinades a caducar un ‘post’ després. I potser és una tonteria, però no puc evitar pensar que insinua un parell de coses inquietants: una simplificació de les pel·lícules (¡una pel·lícula com ‘Joker’!) i un acostament superficial i bastant aleatori a les seves imatges.