IDEES

Ideologia, principis i Nobel literari

Es llegeix en minuts
Ideologia, principis i Nobel literari

FRISO GENTSCH

Com que els draps bruts es renten a casa, l’Acadèmia Sueca procura que les seves lluites internes –sovintejades, profundes, lacerants– surtin emmascarades a la llum. L’any passat, l’ebullició del conflicte era tal que ni van ser capaços de proclamar guanyador. Per això ara hi ha hagut Premi Nobel de literatura per partida doble.

Si alguna cosa demostren els dos últims premiats, és l’extraordinària resistència de l’Acadèmia Sueca a les pressions del món editorial

Et pot interesar

Els anys 80, quan s’acabava la guerra freda, vaig tenir força relació amb un influent membre de la venerable institució. Mirada àmplia, extensa, portentosa i amb criteri sobre la literatura universal; capacitat de llegir en un munt d’idiomes, català inclòs; hispanista de pro. Encara recordo l’al·legat que li vaig fer, mirant d’esvair dubtes, contra l’insuls Delibes i a favor del vitalista Cela. El problema, em deia, és que Cela havia publicat llibres contra la moral. Si no arriba a ser per l’ajut combinat de l’Arcipreste  i de Capote potser no l’hauria convençut i s’hauria quedat sense premi. Poc després, al final d’una confabulació interna contra els reaccionaris, em va escriure dient que, amb tot el dolor del món, no tornaria a posar mai més els peus a la que fins aleshores havia considerat la seva casa. Si el jurat del Nobel havia militat en l’anticomunisme de manera descarada, a partir d'aleshores el pèndol va decantar, massa i tot, cap a l’altra banda: el Nobel a Dario Fo fa encara més injust l’anterior veto a Neruda.

Si alguna cosa demostren els dos últims premiats és l’extraordinària resistència dels membres que porten el rumb de l’acadèmia a les pressions del món editorial. Ni n'ha passat mai cap, de 'best seller', ni han aconseguit el seu propòsit els partidaris de l’obertura cap a l’entreteniment en substitució de l’art, del risc, dels nous territoris, de l’escriptura sense xarxa ni escafandre. El darrer bastió es manté ferm. No ha estat demolit ni perilla. La insensibilitat del Nobel als cops de les piquetes comercials hauria de fer reflexionar més d’un jurat que es posa al servei de les previsions de venda mentre obvia la qualitat, entre mediocre i pèssima, dels nostres premiats.