La marca Barcelona, en risc

L’erosió que ha patit la imatge de Barcelona en les nits de malson que ha viscut la ciutat pels disturbis des de dilluns passat és intolerable i indefensable. Tot i serabundants els danys materials patitsper la capital, uns dos milions d’euros fins ara, i elsdanys emocionalsd’una comunitat sotmesa a tota mena de riscos, encara són més grans els que pot patir laprojecció exteriordurant els pròxims mesos i, per extensió, els que poden ser unllast per tot Catalunya. L’èxit deBarcelona com a marca,fins ara incontestable, és incompatible amb els episodis de guerrilla urbana de les últimes nits.

N’hi ha prou d’atenir-se a les primeres impressions delsector turísticper calibrar el mal que s’ha fet a la ciutat, tan greu potser com lamarxa de seus socialsd’empreses que va seguir ladeclaració unilateral d’independència; tan preocupant com el cost que han tingut per al sector turístic els esdeveniments més rellevants del procés i que ara sembla inevitable que es repeteixin a curt termini. Si una ciutat com París, referència mundial del turisme, va veure danyades les seves expectatives arran de l’onada d’atemptats i després a causa de la crisi dels ‘armilles grogues’, Barcelona és difícil que pugui defugir els perjudicis immediats dels aldarulls difosos per la televisió a tot el món.

Com ha ditAda Colau,la ciutat no es mereix el que està passant i la seva cohesió social i econòmica tampoc. Totes les comunitats són importants, però Barcelona és unfactor essencialen el paper que exerceix Catalunya a tot arreu. El Govern no sembla haver-ho entès o ha preferit defugir-ho d’acord amb l’apatia i parsimònia exhibides per sortir en defensa de la ciutat i condemnar sense reserves els episodis viscuts des de dilluns a la nit. No és exagerat dir que sense el vigor de Barcelona o amb aquest devaluat, es devalua el de Catalunya; tampoc ho és considerar un valor absolut elpes econòmic de la ciutati el seu entorn.

No es pot continuar tensant la corda

N’hi ha prou amb remetre’s als fets per concloure que afegir danys a un teixit social i econòmic ja perjudicat obligarà a posar a prova lacapacitat de resistènciade la marca Barcelona. Resulta poc menys que sorprenent que malgrat la crisi política i la falta de lideratge del Govern la ciutat hagi conservat esdeveniments de projecció universal com elMobile World Congressi s’hagin limitat els efectes de la fuga d’empreses. Però la preocupació manifestada per entitats comFoment, el Cercle d’Economia, Pimec i els sindicats, en diferents termes en cada cas, indueix a pensar que no es pot continuar tibant la corda.

Elprestigi d’una ciutatés producte d’anys d’una llarga i complexa història de gestió dels recursos, publicitació del patrimoni i construcció d’un clima social acollidor i distès. Perdre tots aquests ingredients distintius requereix moltíssim menys temps, per això és precís que totes les administracions siguin còmplices en lapreservació de la marca Barcelona. El primer pas éscondemnar sense reserves la intolerable violència.