Anar al contingut

Editorial

Eleccions com més aviat millor

Amb Catalunya sense rumb i un president desbordat, és hora de donar la paraula als catalans

El Periódico

25/09/2019 El president de la Generalitat, Quim Torra i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragon�s, en el debat sobre política general al Parlament de Catalunya, a Barcelona, 25 de setembre del 2019.

25/09/2019 El president de la Generalitat, Quim Torra i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragon�s, en el debat sobre política general al Parlament de Catalunya, a Barcelona, 25 de setembre del 2019. / David Zorrakino - Europa Press (Europa Press)

Sol, sense el recolzament del seu propi Govern, sense rumb i sense capacitat de reacció mentre els carrers de Barcelona, i altres ciutats de Catalunya, són escenari de durs enfrontaments entre manifestants radicals i les forces de seguretat, sobretot els Mossos d’Esquadra. Aquesta és la situació en la qual es troba el president de la Generalitat, Quim Torra, que ahir va culminar al Parlament quatre dies nefastos, compendi d’una legislatura per a l’oblit. És hora que el president faci ús de la prerrogativa que li atorga el càrrec a ell en exclusiva, la de convocar eleccions, i cridi els catalans a les urnes davant de la situació d’excepció oberta després de la dura sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders del procés i la seva incapacitat per gestionar-la. Com més aviat convoqui Torra les eleccions millor.

Tot i que potser la decisió de convocar els catalans a les urnes –sobre el paper, única i intransferible del president– no l’acabi prenent Torra, sinó el seu predecessor, Carles Puigdemont. Torra va ser sincer des de la seva presa de possessió, quan va admetre que era un president vicari de Puigdemont. Aquesta anomalia d’inici va convertir un activista en cap del Govern i, al llarg del temps, Torra ha anat dilapidant l’escàs capital polític amb què va arribar a la Generalitat. Aquesta setmana, quan la gravetat de la crisi exigia lideratge ferm, el president va cedir a la seva ànima d’activista i, s’ha d’afirmar sense embuts, no ha estat a l’altura de la gravetat del moment. Va tardar 72 hores a condemnar la violència i, quan ho va fer, va ser de mala gana, en una compareixença passada la matinada, quan el centre de Barcelona literalment cremava; ha exercit un perillós abandó de funcions, absentant-se d’una reunió per acudir a la marxa per la llibertat o no assistint a una trobada del gabinet de crisi convocat per ahir; ha animat des de les xarxes a assistir a les concentracions a Barcelona malgrat que ja hi havia violència als carrers. I ahir, al Parlament, va protagonitzar un intent d’escapada cap endavant que no va fer més que evidenciar la seva solitud.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Torra va proposar tornar a exercir el dret d’autodeterminació aquesta mateixa legislatura, és a dir, convocar de nou un referèndum. Ho va fer sense el coneixement dels seus companys de Govern i d’esquena a ERC i al PDECat, que desconeixien els plans del president. Plantejar de nou, com a objectiu d’aquesta legislatura, un referèndum d’autodeterminació és irresponsable, en plena crisi oberta per les conseqüències de l’1-O. Fer-ho per lliure, a la tribuna del Parlament i sense parlar-lo ni amb els seus socis és l’evidència palpable que aquesta legislatura no dona més de si i ha d’acabar com més aviat millor. L’oposició en ple, inclosa la CUP, coincideix a demanar la dimissió de Torra. La seva relació amb ERC està sota mínims. L’amalgama de corrents que és Junts per Catalunya té actituds trobades sobre això. Amb els Pressupostos sense aprovar, Catalunya sense rumb i un president desbordat, sense projecte ni estratègia, és hora de donar la paraula als catalans.