Les dones NO som dolentes en ciències

¿Quin és el primer nom que et passa pel cap quan penses en una persona que es dedica a la ciència? Isaac Newton, Galileo Galilei, Stephen Hawking, Ramón y Cajal, Einstein, Sheldon Cooper, Copèrnic, Nikola Tesla, Faraday, Mendel, Fleming, Ironman, el Profesor Bacterio, Doctor Extraño....

He fet aquesta pregunta a moltes persones abans escriure això. Sempre m’han respost amb noms d’homes, fins i tot quan esmentaven un personatge de ficció. I quan els demanava que em donessin si us plau el nom d’una dona, només me’n responien una, si és que ho recordaven. Madame Curie (a la foto). La senyora de Curie. Gairebé ningú sabia que es deia Marie.

Perquè les dones de ciència han sigut deliberadament esborrades de la història o ignorades.

Fritz Haber, marit de Clara Immerwahr, va desenvolupar la síntesi de l’amoníac. Va dedicar a la seva dona el seu treball per la seva «silenciosa cooperació». Havien treballat, tots dos, junts, a casa, cadascú a la seva taula. Fritz va guanyar el Nobel. Ella es va suïcidar.

Sobre Mileva Maric, l’Associació Nord-americana per a l’Avenç de la Ciència assegura que existeix un dubte més que raonable per afirmar que la teoria de la relativitat era de Mileva, i no del seu marit Albert Einstein. I no ho diu una banda de ‘feminazis’. Ho diu la societat científica més gran del món.

Lise Meitner és la codescobridora de la fissió nuclear, juntament amb els químics Otto Hahn i Franz Strassman. Però el jurat del premi Nobel no volia premiar una dona i deliberadament va excloure el nom de Meitner.

Hedy Lamarr va ser «la dona més bonica del món», segons Hollywood, i... la inventora del wifi. Hedy mai va pretendre guanyar diners amb el seu invent, que va entregar a la marina nord-americana de manera gratuïta. Però, com que era actriu, no la van prendre seriosament. El seu descobriment es va oblidar durant 20 anys, fins a la crisi dels míssils de Cuba.

El 1962, Watson, Crick i Wilkins rebien el Nobel pels seus estudis sobre l’estructura de l’ADN. Però s’ha demostrat que havien robat el treball a Rosalind Franklin. ¿Ha reconegut l’acadèmia sueca la ficada de pota? No. Tot i que la comunitat científica sí que ho ha fet.

Jocelyn Bell Burnell és una astrofísica que va descobrir la primera ràdio senyal d’un púlsar. Però no va obtenir el Nobel pel seu descobriment, sinó que l’hi van donar al seu supervisor de postgrau. L’acadèmia sueca no ha reparat l’error, tot i que Burnell hagi rebut la Medalla de la Reial Societat d’Astronomia Britànica i la presidència de l’esmentada societat.

Les dones que esmento són una petitíssima mostra entre els centenars de científiques sistemàticament silenciades, ignorades i esborrades dels annals de la ciència. No són les més importants, ni tan sols les més representatives. N’hi ha moltes més.

Però això ens fa entendre per què tan poques noies joves es volen dedicar a la ciència. Perquè les dones no servim per a la ciència. Mentida. Perquè no tenim models. Perquè ens els roben. Perquè ens intenten ocultar, fins i tot, que una de les primera astrònomes occidentals va ser una dona, Hipatia, i la primera química va ser una altra, María la Hebrea.

I mentre els models que oferim a les nostres filles siguin noies que valorem pel seu físic i no pel seu cap, les nostres filles no podran realitzar-se en tot el seu potencial, i això significarà que el nostre planeta tampoc podrà realitzar-se en tot el seu potencial.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El que hauríem d’ensenyar a les nostres filles són les paraules d’una dona física i astronauta, Mae Jemison:  «No deixis que ningú et privi de la teva imaginació, la teva creativitat i la teva curiositat».