La tardor d'Ali Smith

Entre els molts gèneres que vertebren la ficció universal, n’hi ha un que cada vegada és més rar: les novel·les amb personatges que llegeixen. I encara podem trobar un subgènere únic: les novel·les en què els protagonistes llegeixen una novel·la de Charles Dickens. Penso en ‘Sortir a robar cavalls’, de Per Petterson, on les obres de Dickens, diu el narrador, són «una llarga balada procedent d’un món que ha desaparegut», tan diferents (en aparença) del món en què viu ell. O penso en un rastre més evident: ‘Las normas de la casa de la sidra’, de John Irving, en què el doctor Larch, que dirigeix un orfenat, és un àvid lector de ‘David Copperfield’ –i m’imagino Irving incapaç de resistir-se a la temptació de fer-li llegir a Dickens, malgrat la redundància.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En la recent ‘Tardor’,d’Ali Smith  (Raig Verd, traducció al català per Dolors Udina), la narradora llegeix ‘Història de dues ciutats’, i, de fet, la primera frase de la novel·la corregeix a Dickens: «Era el pitjor dels temps, era el pitjor dels temps». No hi ha alternativa, doncs, en el present de l’Anglaterra que descriu. Situada just després del referèndum del ‘Brexit’, la novel·la ens dona a entendre que aquella societat dickensiana potser no ha desaparegut del tot, sinó que s’ha transformat en una cosa pitjor, víctima de la decadència moral i política. «Estem en un temps en què la gent diu coses perquè les escolti algú, però res acaba convertint-se en diàleg. És el final del diàleg», escriu, i pensem que parla de nosaltres.

La protagonista de ‘Tardor’ també llegeix altres llibres, com les ‘Metamorfosis’ d’Ovidi o ‘Un món feliç’, d’Aldous Huxley, que ressona amb ironia en una escena burocràtica, quan la narradora ha de renovar el passaport. Ali Smith escriu amb humor i delicadesa, molt a prop dels seus personatges. L’elogi de l’amistat continuada i les relacions d’afecte són més rellevants amb el rerefons d’aquest declivi ideològic actual, mentre transmeten una calma bel·ligerant en qüestions com la identitat sexual, per exemple. ‘Tardor’ és el primer pas d’un projecte en quatre parts, un per estació, i ja esperem els següents amb entusiasme.