30 maig 2020

Anar al contingut

Dia mundial de la salut mental

Prevenir la mort per suïcidi és un imperatiu social

Prevenir la mort per suïcidi és un imperatiu social

Israel Molinero

És imprescindible parlar per normalitzar, prevenir i intervenir, com ho faríem en qualsevol situació de risc vital, perquè es tracta de salvar vides

«La mort per suïcidi és la primera causa de mort entre els joves a Catalunya». Aquesta és una sentència que no deixa indiferent a ningú. El 2017, gairebé 500 persones van morir per suïcidi al nostre país. És la causa de mort prematura que més ha crescut últimament. Al món, hi ha una mort per suïcidi cada 40 segons. Per cada mort, sis persones supervivents necessiten acompanyament. Hi ha 20 temptatives per cada suïcidi consumat.

Aquestes xifres evidencien i alerten que ens trobem davant d’un problema social, no individual, d’una magnitud que ens desborda i ens interpel·la a actuar responsablement de forma immediata. La mort per suïcidi ha passat de ser una competència sanitària a ser un fenomen que necessita una mirada transversal des de l’educació i una perspectiva social i filosòfica. Sabem que la mort per suïcidi és un fenomen en el qual hi ha de fons desesperança i sofriment com a factor comú, però està causat per múltiples motius.

Trencar mites

Per tot això és urgent que ens posem a treballar ara. I per començar hem de trencar els mites que encara pesen sobre la mort per suïcidi, com per exemple que parlar d’això incrementa els casos. Això no és cert si, quan parlem, ho fem amb responsabilitat. És imprescindible parlar per normalitzar, prevenir i intervenir, com ho faríem en qualsevol situació de risc vital, perquè es tracta de salvar vides.

Una informació rigorosa en els mitjans de comunicació, amb testimonis de recuperació i sense sensacionalisme, pot ajudar molt en aquest sentit. Altres estratègies de prevenció passen per garantir el coneixement i l’accés de la ciutadania als recursos  existents (de salut mental, sociosanitaris, associacions...), i les polítiques públiques i plans d’acció de totes les administracions.

Tot i que algunes dades estimen que el 90% de les persones que moren per suïcidi tenen un problema de salut mental, nombroses veus del col·lectiu de persones amb experiència pròpia, familiars i professionals discrepen, especialment en el cas de mort per suïcidi en l’adolescència. Aquesta dada reforça la idea d’unicausalitat associada a la mort per suïcidi, quan hi ha molts factors sanitaris, psicològics, socials, espirituals implicats, entre d’altres, a tenir en compte.

Parlar i escoltar

La prevenció de la mort per suïcidi, per tant, requereix estratègies integradores que incoporin el treball a nivell individual, de la comunitat i de les institucions. És necessària la participació de tothom per aconseguir reformes socials i polítiques eficaces. Tot i que hi ha algunes iniciatives que van cap a la prevenció, avui Catalunya encara no té un pla de prevenció global de la mort per suïcidi.

¿Tenim por d’evidenciar el fracàs social que implica? Ens hem de posar a treballar immediatament, cada un des del seu àmbit: les administracions i experts elaborant i executant una estratègia global de prevenció de la mort per suïcidi que inclogui una adequada atenció als supervivents; i la ciutadania trencant mites i tabús i duent a terme sobretot una escolta activa, respectuosa i sense presses.

Des de l’associacionisme a favor de la salut mental, que s’articula incansable per garantir recolzaments a les persones, que ofereix serveis molt valuosos, que acompanya, contribueix i suma dins de la xarxa d’atenció a la salut mental, tenim un compromís ferm de continuar treballant en aquesta direcció i en xarxa amb tots els serveis i recursos de l’àmbit sanitari, social i educatiu. Per tot això, demanem:

- La posada en marxa de polítiques públiques i plans d’acció de totes les administracions per prevenir el suïcidi i crear un Pla Nacional de Prevenció de la mort per suïcidi, amb la inversió necessària per desenvolupar-lo.

- Més reconeixement i recolzament a la xarxa associativa perquè puguem continuar participant i desenvolupant aquesta tasca des de la comunitat i amb la comunitat. Aquest és un element primordial per poder continuar generant xarxes de suport.

- L’impuls de polítiques específiques per a salut mental des de tots els departaments: educació, salut, treball, assumptes socials, justícia... amb la inversió i la coordinació adequada entre elles. Per continuar treballant fermament per un model comunitari d’atenció a la salut mental.

- La continuïtat i la implementació del projecte 'Activa’t per la salut mental’, un projecte capital per a les persones i les famílies, que aposta per la recuperació i l’apoderament.

Per tot això, aquest Dia Mundial de la Salut Mental, declarat per l’OMS l’any de la prevenció de la mort per suïcidi, des del moviment social a favor de la salut mental diem ben alt: ¡Parlar i escoltar salva vides!

Temes: Suïcidi