Canvi de paradigma

Es busquen (altres) homes

El pare de Malala és un exemple de l'heroi que necessitem: un home que evoluciona i lluita sense violència per una bona causa

1
Es llegeix en minuts
Malala i el seu pare parlen a l’habitació de l’hospital on la menor es recupera de les ferides.

Malala i el seu pare parlen a l’habitació de l’hospital on la menor es recupera de les ferides. / REUTERS

Tinc una amiga sàvia i experta en masculinitats que em posa el cap del revés cada vegada que dinem juntes. Durant el nostre últim àpat m’explica que troba a faltar un model d’home que el cine no ofereix. El cine ens regala un ampli catàleg de mascles ultraviolents (Joker), durs a la manera castrense (Rambo), espies passats que fan olor a ranci (James Bond), superherois massa perfectes (Iron Man) o antigalles que van estar molt bé al seu dia però que han envellit (Capità Amèrica). La realitat tampoc ho posa fàcil. Dues de les grans potències mundials estan governades per dos bàrbars, que fan molt soroll mediàtic: Donald Trump, Boris Johnson.

La meva amiga sàvia em parla del pare de Malala, la premi Nobel pakistanesa. Es diu Ziauddin Yousafzai, té 52 anys, és cocreador i membre molt actiu de la fundació de la seva filla i autor d’un llibre titulat, molt significativament, ‘Let Her Fly’ (‘Libre para volar’, en la traducció al castellà). Va ser ell qui va animar la seva filla a enfrontar-se als talibans per defensar el dret a l’educació de les nenes al seu país i qui no va voler que es convertís en una primerenca mestressa de casa i en esclava dels seus germans homes.

Notícies relacionades

En el pròleg del seu llibre –més aviat unes memòries–, Yousafzai explica com la primera vegada que va viatjar a Oxford amb Malala, ella era massa petita per planxar-se la roba que lluiria durant un dels seus discursos, i ho feia ell. I explica que va necessitar evolucionar per fer-ho, perquè prové d’una societat patriarcal on són les dones qui serveixen als homes i on un home que planxa és objecte de burla.

Llegint-lo, he entès a què es refereix la meva amiga sàvia quan afirma que el pare de Malala és un exemple de l’heroi que necessitem. No només és un home que evoluciona i lluita sense violència per una bona causa. També envia un missatge formidable a aquesta legió d’homes que se senten incòmodes davant dels atacs del feminisme: No t’enfadis, fes alguna cosa.