Anar al contingut
Trump i la seva saviesa

DELIL SOULEIMAN

Trump i la seva saviesa

Pere Vilanova

«En la meva gran i incomparable saviesa», ha dit Trump, i ha afegit en un mateix tuit: «Si Turquia fa una cosa que considero inacceptable, polvoritzaré i destrossaré totalment la seva economia (ho he fet abans!)». Un es pregunta on és el límit. No n’hi ha, en la visió del món de Trump el límit de tot és la seva «incomparable saviesa».

L’immediatament dramàtic és una altra cosa. Com és sabut, Trump, sense avisar ningú, retira les seves tropes de la franja nord de Síria on han estat ajudant els combatents kurds, i alhora dissuadint Erdogan d’entrar a fons i fer el que tothom sap que vol fer.

És greu, i una gran varietat d’experts (incloent la cúpula militar de Trump) han advertit del desastre. ¿Es tracta d’un fet sense precedents? Ni de bon tros. Des del 1945, en diverses guerres la potència de torn ha fet el mateix. Convèncer sectors més o menys amplis de població nativa per enfrontar-se a l’enemic local designat. La idea se solia basar en el fet que així debilitaves l’adversari, estalviaves baixes pròpies i, sobretot, guanyaves temps.

França a Indoxina

Els francesos ho van fer primer a Indoxina, quan el Vietnam, Laos i Cambodja eren colònies seves. I ho van fer doblement, d’una banda reclutant entre tribus i grups ètnics no afins als comunistes del Vietcong en el més profund de les muntanyes i, de l’altra, reclutant població vietnamita  amb la garantia que França «mai» els abandonaria.

Els oficials que ho van fer van tenir valor, es van passar anys (del 1946 al 1954) amb ells, però va arribar la derrota de Dien Bien Phu i de la nit al dia centenars de milers de montagnards i vietnamites van quedar a mercè de la pitjor de les sorts.  

Ho van tornar a fer en la guerra d’Algèria  (1945-1962), reclutant els anomenats harkis per combatre el Front d’Alliberament Nacional (FLN), i quan la guerra s’acaba, en qüestió de dies França se’n va i els deixa a disposició de terribles venjances. Uns milers van anar repatriats a la metròpoli, però encara avui porten l’estigma (ells, els seus fills i els seus nets) de ser harkis, és a dir, ni francesos del tot ni musulmans del tot.

Vietnam

Els americans ho van fer al Vietnam entre el 1962 i el 1973. Busquin a internet informació sobre la guerra del Vietnam i les tribus mhong, i encara avui corren històries sobre reductes de resistents mhong perduts a les muntanyes entre Laos i el Vietnam, i la sort que corren quan cauen en mans del règim vietnamita. En l’argot oficial són convenientment reeducats».

De tot això Trump no en sap res de res, ni li importa. Dels seus tuits ens queden les expressions a dalt citades, a més que era hora d’anar-se’n d’aquestes «guerres tribals i ridícules» que ja havien costat «molts diners» als Estats Units. També ha dit que els Estats Units «només faran guerres que puguin guanyar», amb la qual cosa admet en la seva càndida ignorància que a l’Orient Mitjà el seu país ha sigut derrotat. ¿I els kurds?