11 jul 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Opinar en temps de pandèmia

Opinar en temps de pandèmia

Pere Vilanova

És inaudit que hi hagi acadèmics que afirmin que hi ha una erosió de drets similars a la d'Hongria o l'Azerbaidjan

Segons passa el temps, el confinament ens ha permès dedicar més temps a seguir la visió de molts opinants sobre la pandèmia. Aquí s’entén per ‘opinant’ aquell l’opinió del qual estén la seva influència potencial més enllà del seu cercle immediat de familiars i amics.

El que hem pogut llegir sobre la relació entre política i pandèmia comporta, en molts casos (de fet, en la majoria), una clara tendència a l’advertència. ¡Compte!, l’estat d’alarma és o pot ser per als poders públics, és a dir l’Estat i en particular el Govern, una temptació irresistible de retallar llibertats. El suposadament delicat equilibri entre llibertats i poder polític s’inclinarà, si no vigilem, de manera irreversible a favor d’aquest últim. Un bisbe o arquebisbe és amonestat per la policia per fer misses clandestines en fase 0 i la seva reacció és que a Espanya ha tornat «la persecució religiosa». Això és llenguatge de 1936, però si un catedràtic de Dret afirma que l’estat d’alarma ha suspès «la llibertat de culte», la cosa resulta molt més greu perquè aquesta afirmació ve sustentada en l’autoritat de la seva professió.

Per sort, altres acadèmics intenten matisar que l’equilibri entre limitació (que no suspensió) de drets i l’exercici de la llibertat ha de ser ponderat cas per cas i qui n’ha de fixar el criteri són les institucions habilitades per a això. Per tant, l’acadèmic té un plus de responsabilitat en això d’opinar en temps de pandèmia i, per això, criden l’atenció aquestes setmanes diversos articles, firmats per professors de diverses disciplines, advertint-nos contra la deriva autoritària del Govern, com si fóssim a l’Hongria d’Orbán o a l’Azerbaidjan d’Alíyev. Inaudit.

Una altra variant d’opinant en temps de pandèmia adopta una superioritat moralitzant. L’Estat no és acusat de deriva totalitària com a tal, però se’l critica per restringir les llibertats en general al tractar el ciutadà com a un no adult, que ha de ser portat de la mà per respectar i complir... la llei, en aquest cas d’alarma. Si se’l respecta com a adult, diu el paternal opinant, el ciutadà serà responsable amb si mateix i els seus conciutadans i no convertirà la platja de la Barceloneta en una espècie de 'Benidorm covid' al pic de l’estiu.  ¡Però si des d’Hobbes i Locke sabem que la coerció legal i legítima és l’obligació de l’Estat!

¿I si uns i d’altres, almenys mentre dura la pandèmia, dediquem la nostra modesta influència a defensar no només l’Estat sinó, en especial, el Govern i les institucions públiques (en els seus diferents nivells) en aquesta hora crítica? De moment, les «forces repressives del Govern» es dediquen a protegir amb professionalitat les manifestacions d’ultradreta que, en una generosa interpretació del dret, el Govern i els jutges han autoritzat aquests dies... Siguem una mica més institucionalistes per variar.

Temes: Coronavirus