Trump dona carta blanca a Turquia per intervenir a Síria contra els kurds

Si Donald Trump pretenia desviar momentàniament l’atenció dels seus problemes polítics a Washington, ho ha aconseguit amb escreix. En un tomb substancial a la política dels últims anys en el conflicte sirià, el president dels Estats Units ha donat carta blanca a Turquia perquè intervingui militarment a Síria contra els kurds, el principal aliat que el seu país ha tingut en el combat contra Estat Islàmic. Les tropes nord-americanes han començat a retirar-se de les seves posicions pròximes a la frontera turca al nord-est de Síria, hores després que Trump parlés per telèfon amb el seu homòleg Recep Tayyip Erdogan. La desbandada nord-americana arriba poc després que Ankara reafirmés la seva intenció d’atacar les milícies kurdes. «És qüestió d’hores. D’avui o demà», va dir Erdogan dissabte. 

La decisió de la Casa Blanca ha generat molt d’enrenou a Washington, on es considera un gest d’enorme deslleialtat cap a l’únic aliat fiable i durador que els EUA han tingut en el conflicte sirià, les milícies kurdes del YPG (Unitats de Protecció Popular), que controlen gairebé un terç del país. La fugida suggereix, a més, que Trump està disposat a desvincular-se totalment de Síria, una circumstància que el privaria d’una cadira a la taula en una eventual negociació per decidir el futur polític del país. Al Pentàgon també preocupa que la possible marxa dels 2.000 soldats que els EUA tenen a Síria permeti a Estat Islàmic reagrupar-se o alliberar els centenars de presoners que té a la regió. 

Tornar al caos

«Aquesta decisió impulsiva del president aprofundeix el caos a la regió i reverteix tot el que hem aconseguit», ha dit el senador republicà, Lindsey Graham. «L’Iran ha d’estar celebrant-ho i, si jo fos un combatent de l’ISIS, sentiria que m’acaben de concedir una segona vida». Les crítiques han arribat de tot l’espectre polític, en un ‘déjà vu’ del que va passar al desembre, quan Trump va anunciar per sorpresa la seva intenció de retirar totes les tropes de Síria. El pla no va arribar a materialitzar-se, després que el secretari de Defensa, James Mattis, i el representant per a la coalició contra Estat Islàmic (EI), Brett McGurk, dimitissin en senyal de protesta. «Els kurds van ser essencials en la nostra victòria contra EI a Síria. Deixar que morin és un gran error», ha dit Nikki Haley, l’exambaixadora dels EUA davant l’ONU. 

Però Trump no sembla gens preocupat per la sort dels kurds o el cop a la posició geoestratègica del seu país al Pròxim Orient. «Els kurds van lluitar amb nosaltres, però els vam pagar sumes massives de diners i equipament perquè ho fessin», ha dit en un matí de verbositat incontenible a Twitter. «He mantingut aquest combat durant gairebé tres anys, però és hora d’abandonar aquestes ridícules guerres infinites, moltes, tribals, i repatriar els nostres soldats». Ja durant la campanya del 2016, Trump es va comprometre a retirar les tropes de Síria o l’Afganistan, dues missions que sembla entossudit a completar abans de les eleccions del 2020. 

Zona de seguretat

Notícies relacionades

Turquia entra en una espiral de tensió amb l'OTAN

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

I tot indica que està disposat a sacrificar els sirokurds a l’altar de les seves promeses electorals, al preparar el camí perquè Erdogan llanci la seva tercera operació contres les milícies del YPG a Síria, que considera un grup terrorista vinculat al Partit dels Treballadors del Kurdistan. Amb la seva imminent intervenció, Ankara aspira a establir una «zona de seguretat» a la frontera, una franja de 30 quilòmetres d’amplada en territori sirià que passaria a estar controlada per l’Exèrcit turc. Erdogan mataria així dos pardals d’un tret perquè pretén enviar-hi uns dos milions dels 3,6 milions de refugiats sirians que hi ha a Turquia. La gran majoria d’aquests refugiats són àrabs, cosa que li serviria per alterar seriosament la demografia de la zona, habitada majoritàriament per la població kurda de Síria. 

Els kurds ja han dit que és «una traïció» i que estan llestos per defensar-se, però Erdogan té via lliure de la Casa Blanca per fer i desfer el seu aire. Poc després de la trucada de diumenge, els portaveus de Trump van anunciar que «les Forces Armades dels EUA no recolzaran ni s’involucraran en l’operació» turca al nord de Síria. No està clar que més va transpirar en aquesta conversa perquè Trump va dir més tard: «Si Turquia fa una cosa que, en la meva enorme i incomparable saviesa, considero fora dels límits permissibles, destruiré i esborraré completament l’economia turca».