Anar al contingut

Editorial

Moció de censura electoralista

El veritable objectiu de la iniciativa no era Torra, sinó obtenir arguments de campanya contra Sánchez

GRAFCAT4313. BARCELONA, 01/10/2019.- El presidente de Ciudadanos, Albert Rivera (c), acompañado por la portavoz del partido, Lorena Roldán (i), y el líder de la formación naranja en el Parlament, Carlos Carrizosa (d), llega al parlamento de Cataluña para presidir la reunión del grupo parlamentario en la cámara catalana, un día después de presentar la moción de censura al president Quim Torra. EFE/ Quique García

GRAFCAT4313. BARCELONA, 01/10/2019.- El presidente de Ciudadanos, Albert Rivera (c), acompañado por la portavoz del partido, Lorena Roldán (i), y el líder de la formación naranja en el Parlament, Carlos Carrizosa (d), llega al parlamento de Cataluña para presidir la reunión del grupo parlamentario en la cámara catalana, un día después de presentar la moción de censura al president Quim Torra. EFE/ Quique García / Quique García (EFE)

Per confirmar l’evidència que es tractava, en realitat, tan sols d’una iniciativa electoralista amb la vista posada en el 10 de novembre, la moció de censura presentada per Ciutadans contra Quim Torra va derivar en un enfrontament del partit d’Albert Rivera amb el PSC, mitjancer de l’objectiu final, el PSOE. Sense sorpreses, la moció va fracassar a l’aconseguir només 44 vots (Cs i PP) davant els 76 contraris (Junts per Catalunya, ERC, CUP i Comuns). El PSC es va abstenir.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La nova portaveu de Cs, Lorena Roldán, va dirigir els seus dards contra Torra, però també contra Miquel Iceta, que va arribar a ironitzar al preguntar-se si la moció no anava en realitat contra ell. L’argument principal per atacar el PSC va ser que, al no alinear-se amb els constitucionalistes, es convertia en «còmplice» de Torra, però, com va recordar Iceta, encara que els socialistes haguessin votat a favor de la moció, la censura també hauria fracassat perquè l’aritmètica parlamentària és implacable. Aquest raonament, que va utilitzar repetidament Inés Arrimadas per no presentar-se a la investidura malgrat ser el partit més votat en les eleccions del desembre del 2017, va ser menyspreat ara per Roldán, a l’assegurar que l’important no era el triomf de la moció, sinó la suma dels constitucionalistes.

El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, tampoc va obviar el 10-N i va dirigir els seus atacs al PSC per tal d’impedir que de les pròximes eleccions generals pugui sortir un pacte entre el PSOE i Ciutadans. En el fons, la iniciativa ha sigut un regal a Torra, que ni tan sols va haver d’intervenir i va delegar la rèplica a Roldán en la portaveu del Govern, Meritxell Budó, la qual no es va ruboritzar ni quan va acusar Cs d’utilitzar les institucions per a finalitats partidistes, una cosa sobre la qual els partits independentistes no poden donar precisament lliçons.

Tot i que Rivera hagi aixecat el veto al PSOE, el debat va demostrar que Pedro Sánchez continua estant en el punt de mira de Cs, un partit que les enquestes situen a la mateixa altura que Vox, amb la pèrdua de gairebé la meitat dels seus diputats.