13 d’ag 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Treball, dignitat i democràcia

Jordi Alberich

Tradicionalment, els períodes de crisi eren com els túnels que un troba en un llarg trajecte per carretera. El paisatge i la llum desapareixen per endinsar-nos en un espai tancat i fosc del qual, abans o després, se surt per recuperar el panorama perdut. No obstant, no ha sigut el cas d’aquesta última crisi: el paisatge que ens trobem és molt diferent del que coneixíem.

La diferència fonamental radica en què, durant dècades, un lloc de treball garantia la possibilitat d’una vida digna. Treballar permetia arribar a final de mes i, al seu torn, era sinònim d’estabilitat, arrelament i confiança en un futur millor. Avui no és així per a milions de ciutadans que, malgrat treballar, es troben sumits en diverses formes de precarietat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les dades resulten contundents. No només els que es refereixen a la durada dels contractes, també els que reflecteixen la caiguda en les remuneracions, o els abusos en l’externalització, que tenen en el cas de les ‘kellys’ el seu exemple més paradigmàtic. Una realitat especialment dramàtica entre els més joves, a a qui se’ls impossibilita ser amos de les seves pròpies vides. I si bé això passa a tot Occident, adquireix més gravetat en el cas espanyol.

Això per diverses raons, entre les quals destaca l’enorme pes del turisme i els serveis en la nostra economia. Per la seva pròpia naturalesa, aquests sectors tendeixen a l’estacionalitat i als treballs d’escàs valor afegit. Al seu torn, a Espanya hem tendit a vincular flexibilitat laboral amb precarietat quan, ben gestionada, l’esmentada flexibilitat pot afavorir l’estabilitat, especialment en època de crisi, al permetre un repartiment del treball sense recórrer a l’ajustament via pèrdua de llocs de treball. Finalment, la desconfiança mútua porta a cobrir posicions estables amb treballadors temporals.

El problema és d’una enorme complexitat. La seva solució a llarg termini passa per una Unió Europea capaç de governar la globalització i conduir la revolució tecnològica; perquè les diverses administracions experimentin amb iniciatives orientades als col·lectius més fràgils; per un teixit empresarial que es comprometi amb l’estabilitat laboral; i per una lleial col·laboració entre administracions i empreses per millorar la formació dels treballadors.

La dignitat laboral és, en primer lloc, una exigència moral. Però, també, una necessitat per a la mateixa convivència de capitalisme i democràcia. L’alternativa és capitalisme sense democràcia.