Pèssimes notícies

Pèssimes per a tothom, menys per als qui defensen, sense pensar-ho ni creure-s’ho, que la cultura es desplegaria amb totes les seves esplendors al deixar de comptar amb el recolzament dels poders públics. Si disposéssim del model americà, en què les administracions aporten, no només via incentius i exempcions fiscals, si és necessari amb xifres astronòmiques, sinó mitjançant ajuts directes, podríem discutir sobre teories. Però no és el cas. En la majoria de sectors, la dependència dels pressupostos públics és imprescindible per sobreviure. Dependència creixent, aportacions sota mínims i, tret de l’excepció del consistori barceloní, minvants.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La mala notícia és que, a les desinversions constants de Madrid, s’hi afegeixen, en comptes de compensar-les, les de la Generalitat. Encara pitjor és que la davallada prevista en els pressupostos que prepara el vicepresident Aragonès no assoleix ni la categoria de notícia. Arribem així, esglaó descendit rere esglaó, al grau pèssim de la realitat al constatar la mansuetud conformista dels culturalistes, de manera especial dels que defensen Catalunya des de la cultura però abdiquen de defensar la cultura des del catalanisme. Uns passen d’aixecar el dit perquè parteixen de la base, així mateix errònia, segons la qual res que provingui de la Generalitat els pot afectar en positiu. Els altres pensen que qualsevol crítica al Govern de Quim Torra, presidit però no dirigit ni de lluny per ell, i el descens en el pressupost és la millor prova, contribuirà a la desorientació, i qui sap si a la derrota final, de l’independentisme.

Per primera vegada, doncs, la cultura catalana abandona, no només l’esperit combatiu secular marca de la casa, sinó el més elemental sentit crític de la tradició europea. Més que pèssim, ‘impitjorable’ panorama, no tant per a un sector ja molt castigat, que passa de prim a escanyolit, sinó pel país, perquè al final, com al principi, la cultura constitueix els fonaments i es manifesta, també i en vista de tots, en els ornaments.