Anàlisi

Catalunya, al cor (de la campanya)

Davant la imminència de la sentència del Tribunal Suprem i de la reacció que hi pot haver al carrer, Catalunya s'ha convertit en el cor de la campanya electoral

2
Es llegeix en minuts
olerin40703691 barcelona 27 10 2017 ple del parlament para votar la dui dec181022171420

olerin40703691 barcelona 27 10 2017 ple del parlament para votar la dui dec181022171420 / FERRAN NADEU

Fa ja temps que la situació de Catalunya condiciona la política espanyola. És, fins i tot, una de les raons que dificulten la consecució d’acords per a la investidura d’un president de Govern per les posicions enfrontades que uns i altres partits mantenen sobre aquesta qüestió. Un dels arguments que va esgrimir Pedro Sánchez per no pactar amb Unides Podem va ser precisament la desconfiança en si la formació de Pablo Iglesias seria lleial al Govern –del qual podria haver format part– quan es conegui la sentència del judici del procés. El candidat socialista tampoc volia dependre de l’abstenció d’ERC, perquè la reacció del partit d’Oriol Junqueras a la decisió del Tribunal Suprem podia posar-lo en una situació delicada. També en l’oferta–trampa que Albert Rivera va fer a Sánchez en les hores prèvies que vencés el termini d’investidura un dels elements clau tornava a ser l’aplicació de l’article 155, en la qual el líder de Ciutadans està obstinat siguin quines siguin les circumstàncies. 

Si Catalunya ja era un dels assumptes estrella de la política espanyola, perquè representa el problema institucional més gran que ha sorgit en aquests 40 anys de democràcia i el de més complexa solució, ara, davant de la imminència de la sentència del Tribunal Suprem i de la reacció que hi pot haver als carrers catalans, Catalunya s’ha convertit en el cor de la campanya electoral. Diuen que la sentència es podria conèixer a finals de la pròxima setmana, però en els últims dies els líders polítics s’han avançat i no han parlat de cap altra cosa que del conflicte català. És clar que la matussera, quan no justificativa, resposta del president Torra i dels polítics independentistes a la detenció de nou membres dels CDR, acusats de terrorisme, els ho ha facilitat.

Notícies relacionades

Així que els líders polítics estan fixant la seva estratègia de campanya. La dreta, el PP i Ciutadans, mantindran la posició d’intransigent duresa i exigiran, com ja exigeixen, la intervenció de l’autonomia. Res de nou. Més difícil és saber què farà exactament Unides Podem, que es mou entre dues aigües. És a Sánchez a qui aquest assumpte li va de primera per vendre una imatge de fermesa davant els independentistes, un dels eixos de la seva campanya junt amb la garantia d’estabilitat governamental, per a la qual demana una victòria més rotunda, i la moderació com a mitjà per allunyar-se dels qui fa ben poc havien de ser els seus socis preferents –amb vicepresidència i tres ministeris– i als quals ara qualifica d’extrema esquerra. 

Es tracta, com va explicar el seu guru, Iván Redondo, a la Deusto Business School d’atraure «la majoria cautelosa», que és la que, segons la seva opinió, no vol aventures i inclina la balança a favor d’un o un altre partit. A la Moncloa creuen que traslladar la imatge de polític ferm però dialogant davant els sobiranistes –«l’única solució és llei i diàleg, però no hi pot haver diàleg sense llei», va dir diumenge a Gavà durant la Festa de la Rosa del PSC- ajuda Sánchez en aquest viatge al centre que, si li surt bé, el reforçarà com a president.