En vigílies de l'1-O

La tensió ha escalat de nou a Catalunya en elsdies previs al segon aniversari de l’1-O, la data convertida en referencial per l’independentisme, per sobre, per exemple, de l’incòmode record de la fallida proclamació de la república. La imatge de les càrregues policials en l’imaginari col·lectiu pesa més encara que la reflexió sobre els errors comesos en una crisi que, des d’aquella tardor del 2017,ha entrat en la via mortadesprés de l’aplicació d’una recepta que ha demostrat ser absolutament contraproduent: la via unilateral per intentar fer saltar pels aires el marc constitucional espanyol i l’estatutari català i una resposta que ha arribat únicament a través de la via de lajudicialització. En aquestes vigílies de l’1-O s’han anat sumant, com a elements que enrareixen l’ambient polític, la tensa espera de lasentència als líders independentistes1-Osessió del Parlament de la setmana passada, l’efecte radicalitzador de les posicions que suposa una novacampanya electoral, les conseqüències desestabilitzadores del pols entre les diferents ànimes de l’independentisme i l’agitació entorn de ladetenció dels acusats d’elaborar explosiusa fi d’utilitzar-los en atemptats entorn de l’1-O o l’anunci de la resolució judicial, amb preses d’actitud que l’avanç de les investigacions podria rellevar com a imprudentment precipitades.

Davant de la possibilitat que la disputa dialèctica pugui acabar en possibles episodis de tensió al carrer en els pròxims dies,els diferents cossos policials estan col·laborant de forma eficienten la preparació dels dispositius per prevenir possibles problemes d’ordre públic més enllà del legítim dret de manifestació. Una part del mateix Govern ha mostrat la seva incomoditat amb l’anunci dels mitjans amb què compten elsMossos, i ha causat una tempesta al si de la Conselleria d’Interior, i ha preferitevitar la imatgedels responsables polítics del Govern central i la Generalitat compartint taula. No obstant, es pot recordar que el dia en què es va desconvocar aquesta cita en paral·lel sí que es va desenvolupar sense cap problema la reunió tècnica entre cossos policials percoordinar una actuacióque en res hauria de recordar la de fa dos anys.

El rebuig de la societat catalana a l’actuació dels cossos de seguretat de l’Estat als centres de votació s’ha convertit en un argument mobilitzador més intens que el record de les decisions errònies que van prendre els líders del procés durant aquella infausta tardor del 2017. Una cosa que hauria de fer reflexionar quan, a l’espera d’una sentència que té moltes aparences de tornar a actuar com a moment catàrtic per a l’independentisme, es tornen a veure rere les actituds de massa gent el perill de tornar a cometre els errors del 2017: prendre iniciatives unilaterals, al marge de la legalitat, basades en una base social activa però insuficient i pretenent desbordar el marc institucional i, per una altra banda, fiar-s’ho tot a la resposta judicial o a l’amenaça d’un 155 preventiu i encara més intens.