Ansu i Greta

Serrat va situar en els 15 anys l’edat de no saber gaire d’amor, i Moustaki, en els 17 la d’anar en contra del món organitzat, però, que jo sàpiga, cap trobador contemporani ha glossat els 16, temps en què els adolescents acaben l’escolarització obligatòria però encara necessiten el permís dels seus pares per començar a treballar.

Dues criatures d’aquesta primerenca edat han saltat recentment a les portades de tots els mitjans de comunicació per encapçalar dues causes de vital importància per al planeta: el canvi climàtic i el futur del Barça. Greta Thunbergés rossa i sueca, país amb un PIB de 58.345 dòlars per habitant, i Ansu Fati, negre de Guinea Bissau, que només arriba als 1.568. Una simple divisió ens dirà que el país nòrdic és 37 vegades més ric que l’africà, dada que no impedeix que el joveníssim davanter estigui ja molt més ben pagat que els més encimbellats executius d’Ikea.

He vist actuar tots dos:ell rient i abraçant; ella, reprimint les seves llàgrimessense que en cap instant, del seu desmesurat coeficient intel·lectual, brotés una sola perla de llum. Greta reconeix que és una privilegiada per no haver nascut a Guinea Bissau, però ens culpa durament als més grans, a tots, sense distinció, d’haver-li robat la seva infantesa i així estar condemnada per tota la vida a respirar un aire irrespirable perquè els criminals siguin encara més criminalment rics. 

Mites joves

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Si Ansu ja ha après a desfer-se de tres adversaris i regalar la pilota al més ben situat per al gol –o, pel mateix preu, anotar-lo ell mateix–, també Greta ja ésmestra en l’art de provocar silencisperquè l’auditori global arrenqui en un tancat aplaudiment al final d’una contundent frase pronunciada en el seu just to. Sabem que a ell l’entrena Valverde i que, malgrat els seus prodigis messiànics, els seus companys de gespa i club no deixen d’encoixinar davant els possibles danys col·laterals de l’èxit. Desitjo de tot cor que els entrenadors de Greta també sàpiguen que estanjugant amb material tan altament inflamablecom l’Amazònia. El món adult necessita mites joves per perpetuar l’estupidesa de l’espècie, però, sisplau, no caiguem en la temptació del bon Abraham de sacrificar el seu fill Isaac per mandat diví.

PS: L’anònim noi que, després d’haver llogat una habitació d’hotel perquè la seva jove nòvia de 16 anys infantésva llançar el nounat al riu Besòs, també pertany al club dels 16.