L'art de l'impossible

Václav Havel deu ser la personalitat més citada al Parlament. En el seu segon discurs sobre ‘L’estat de la nació’, el president Quim Torra no ha faltat a la tradició i ha fet ús d’una de les seves cites més útils, aquella en la qual el dramaturg txec va defensar la política com ‘L’art de l’impossible’. Desposseïda de les connotacions utòpiques que Havel li va voler donar, la cita resumeix les contradiccions del Govern que han tornat a aflorar en el debat de política general. Pretendre desobeir i governar alhora. Un oxímoron. Com afirma Francesc Marc-Álvaro en un assaig sobre el procés, desobeir des de les institucions ha constituït el principal ‘malentès estratègic’ de l’independentisme ja que «la lògica d’una administració no pot conviure amb la lògica rupturista de la desobediència». L’art de l’impossible ha tornat a treure el cap al Parlament.

Conscient d’això, Torra ha afirmat que comprometre la Generalitat a l’exercici de l’autodeterminació «no és incompatible amb gestionar les competències». No tenia fàcil argumentar-ho. Parla pocs dies abans de la sentència del procés, poc després d’una Diada discreta i l’endemà de la detenció d’uns independentistes involucrats, segons la Guàrdia Civil, en la preparació d’actes violents, que ha qualificat de ciutadans compromesos. I ha intervingut pendent d’una amenaça d’inhabilitació per desobeir. Tancat al bucle del discurs republicà, s’ha mantingut aliè a qüestions de política estatal o internacional que també condicionen la política catalana. Ni el debat sobre la investidura, ni l’exhumació de Franco, ni les conseqüències del 'brexit', ni la crisi comercial i econòmica que treuen el cap, ni la política europea han merescut la seva atenció.

Notícies relacionades

Torra afirma que «Catalunya va bé» i guarda les seves cartes davant de la sentència

Iceta «Exerceixin d'autonomia mentre no siguin cap altra cosa»

En aquest context, el Parlament ha viscut una altra jornada d’extrema polarització. Amb Lorena Roldán, estrenant-se com a nova portaveu de Ciutadans en un to eixut, associant l’independentisme als atemptats d’ETA i amb Albert Batet, de Junts per Catalunya, tornant a insinuar la responsabilitat del CNI en els atemptats de la Rambla. Amb Alejandro Fernández, del PP, dibuixant una Catalunya excloent i amb Carles Riera, de la CUP, criticant Torra on li fa més mal: per exercir de president d’una autonomia, i anunciant una campanya per l’amnistia. Una proposta que també ha plantejat Sergi Sabrià, d’Esquerra Republicana, que ha articulat un discurs independentista tan contundent com consistent, basat en àmplies majories socials que avui no existeixen. Ni Miquel Iceta, del PSC, amb el seu afany de tornada a la política, ni Jéssica Albiach, dels Comuns, amb una interessant proposta de resposta ‘eficaç’ a les sentències, han aconseguit motivar Torra. Ni el context, ni la seva intervenció ho permetien. En la seva rèplica, el president només els ha agraït, amb certa desgana, que haguessin tret els reptes del canvi climàtic i de la pobresa infantil. No ha dit res sobre la resposta a la sentència o sobre els pressupostos, els dos temes que han planejat sobre tota la sessió. Aquest dijous, les resolucions.

*Periodista i escriptor.