Misèria i geopolítica

Ni la UE ni l’OTAN semblen sentir el tic-tac de la bomba de rellotgeria que Rússia ha col·locat al Sahel

Des que els huns van empènyer els pobles germànics cap a Roma, la immigració s’ha utilitzat com a arma política. Amb l’enviament de més de cent mil marielitos a Florida, Fidel Castro va complicar la presidència a Jimmy Carter. Mohamed VI en va tenir prou d’empènyer 8.000 marroquins cap a Ceuta per deixar clar que no tolerava la presència del líder del Front Polisario en una clínica de Logronyo. Ara, Vladímir Putin es disposa a amargar l’existència als líders europeus forçant el desplaçament de milers d’africans cap al nord. Fa anys que conquereix poder al Sahel per provocar una crisi sense precedents en una regió que pot inundar les costes espanyoles de cayucos. Els tres viatges que Pedro Sánchez ha fet a Mauritània en un any i mig s’expliquen des d’aquesta perspectiva que uneix migració, geografia i geopolítica. Mauritània és un dels pocs països del Sahel on encara és ben rebut un dirigent europeu. En d’altres, com Mali, el Txad, el Níger, Burkina Faso o la República Centreafricana, ja no són benvinguts. A més, la presència de l’Àfrica Corps (el nom altisonant amb què Putin ha rebatejat els seus mercenaris del Grup Wagner) i de forces gihadistes fa inviable el viatge a molts llocs del Sahel des que les tropes franceses han sigut expulsades de les seves antigues colònies africanes.

Notícies relacionades

Així estan les coses en aquesta àrea que equival a més de sis vegades Espanya. Ni la Unió Europea ni l’OTAN semblen sentir el tic-tac de la bomba de rellotgeria que Rússia ha col·locat al Sahel (amb la vènia de la Xina, que s’encarrega de les infraestructures i de la mineria). De poc han servit fins ara les apel·lacions d’Espanya a cuidar l’anomenat flanc sud. L’arma de la immigració és invisible fins que algú decideix activar-la. A més, la dreta europea pensa que pot treure profit electoral de la seva existència. Sobretot, la més extrema, que ha arribat a diversos governs i és a les portes d’altres agitant l’espantall del gran reemplaçament. Donald Trump ho va plantejar recentment com una qüestió existencial, parlant d’invasió. I Putin sap que molts europeus temen més el migrant africà i musulmà que els seus drons i míssils.

És possible que hàgim fet tard, perquè la Unió Europea està enfangada en la guerra d’Ucraïna, i viu la ressaca de la humiliació a què Trump va sotmetre recentment Ursula von der Leyen. El tema del Sahel no va figurar en les prioritats de cap de les seves últimes cites importants (cimera de l’OTAN a la Haia, club de golf d’Escòcia, Consell Europeu a Brussel·les). Mentrestant, els nois de l’Àfrica Corps rus continuen ocupant posicions i els terroristes del Grup de Suport a l’Islam i als Musulmans (JNIM), afiliat a Al-Qaida, i d’Estat Islàmic al Gran Sàhara (EIGS) continuen expandint-se i provoquen un terror creixent que empeny cap al nord milions d’africans. Sense una política europea decidida, encara que Espanya regui Mauritània amb diners, n’hi haurà que continuaran traficant amb vides i amb vots.

Temes:

Fidel Castro Ceuta OTAN Roma

Inicia sessió 0 Comentaris

Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao

Niubó descarta reimplantar la sisena hora i defensa reduir ràtios