09 jul 2020

Anar al contingut

Informe de la revista 'The Lancet'

La sindèmia global d'obesitat, desnutrició i canvi climàtic

La sindèmia global d'obesitat, desnutrició i canvi climàtic

Carme Borrell

Vivim una sinergia d'epidèmies que passen de forma simultània, interaccionen i tenen causes comunes

Una de les comissions organitzades per la revista ’The Lancet’ va revisar la sindèmia global d’obesitat, desnutrició i canvi climàtic i va publicar el seu informe al febrer. Una sindèmia és una sinergia d’epidèmies (en aquest cas d’obesitat, desnutrició i canvi climàtic) que té lloc simultàniament en temps i espai, interacciona i té mecanismes causals comuns.

La malnutrició, que inclou l’obesitat, la desnutrició i els riscos dietètics de les malalties no transmissibles, ja és la causa de pèrdua de salut més gran al món. A més, està clar que el canvi climàtic té impacte en la salut de la població, per exemple perquè produeix inseguretat alimentària i desnutrició, augmenta la mortalitat per onades de calor o incrementa algunes malalties. No podem perdre de vista que la sindèmia global afecta més els països de menor renda i a les poblacions més pobres.

Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

Un exemple de la interacció entre aquestes epidèmies és que el canvi climàtic repercuteix en el sistema alimentari ja que l’increment de les tempestes, inundacions o sequeres afecta els cultius i la qualitat dels aliments. D’altra banda, la producció d’aliments és un dels grans contribuents de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i la ramaderia hi té un pes important.

Hi ha aliments
suficients per a tota la població, però la desnutrició
afecta un terç de la població mundial

Els mecanismes que expliquen les causes de la sindèmia estan relacionats amb els sistemes de l’alimentació, el transport, el disseny urbà i l’ús de la terra. Comentarem dos exemples. Tot i que hi ha prou aliments per a tota la població, la desnutrició afecta un terç de la població mundial. Sovint, la fruita i els vegetals no són assequibles a tot el món i, d’altra banda, hi ha un increment dels aliments ultraprocessats que afavoreixen l’obesitat. Un altre exemple són els sistemes de transport i el disseny urbà: el motoritzat causa gasos amb efecte d’hivernacle i afavoreix l’obesitat, ja que dificulta el transport actiu a peu o amb bicicleta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Cal ressaltar el paper dels Governs, ja que decideixen les subvencions a l’agricultura i ramaderia, el tipus de transport o els sistemes per disminuir el consum d’aliments no saludables... El poder econòmic està cada vegada més concentrat en poques corporacions transnacionals, també en el sector alimentari. Com hem dit altres vegades, aquestes corporacions fan ‘lobby’ per disminuir les regulacions sobre la publicitat de productes no saludables, es resisteixen a l’augment de taxes, com per exemple en les begudes ensucrades, i intenten aconseguir lleis i subvencions favorables. Les indústries de combustibles fòssils i alimentàries reben cinc bilions de dòlars en subvencions anuals dels governs.

La comissió de ‘The Lancet’ va desenvolupar nou recomanacions:

1. Pensar en termes de sindèmia, no en cada una de les epidèmies de forma independent.

2. Les accions han de ser tant a nivell global com a nivell estatal o local.

3. Les agències internacionals i nacionals han de reforçar la governança per posar en marxa polítiques contra la sindèmia i seguir tractats internacionals o nacionals com per exemple la Declaració Universal dels Drets Humans, la Convenció sobre els Drets del Nen, els Objectius de Desenvolupament Sostenible... 

4. La governança municipal ha de promoure accions com les que disminueixen la contaminació de l’aire, la promoció del transport actiu i de l’alimentació saludable i de proximitat.

5. Reforçar la societat civil: el poder de la ciutadania per promoure canvis és important i cal invertir per augmentar l’advocacia i la capacitat d’influència de la població.

6. Reduir la influència dels interessos comercials: els governs han d’enfortir la democràcia, la transparència i el tractament dels conflictes d’interès per afavorir polítiques contra la sindèmia.

7. Enfortir el rendiment de comptes monitorant tant la sindèmia com les accions que es fan per combatre-la.

8. Fomentar els models de negoci sostenibles i promotors de la salut, eliminant, per exemple, els subsidis a les corporacions que promouen la sindèmia o informant sobre l’impacte ambiental i en salut dels seus productes

9. Avançar en la investigació sobre els factors relacionats amb la sindèmia i les accions a dur a terme.

Hi ha molt camí per recórrer en la millora de la salut de la població i del planeta. No podem perdre temps.