OPINIÓ
La meva vida sense les extraescolars
20190810 141229
Conversa-ficció en un xat de mames de l’escola al cap de pocs dies de començar el curs:
Mama 1. ¡¡¡Acaben de publicar el llistat de les extraescolars d’aquest any!!!
Mama 2. Que bé, després les miro. El meu petit ara vol fer ioga infantil. Uf.
Mama 1. ¡Ioga infantil! És veritat. Ho acabo de veure al llistat. L’any passat no en tenien.
Mama 2. He llegit diverses coses a internet sobre els beneficis del ioga i el ‘mindfulness’.
Mama 3. Ioga. Quin nivell.
Mama 2. Bé, a veure com ho combino amb màgia i hort. Espero que ho planifiquin bé.
Mama 3. ¿L’apuntaràs a màgia, hort i ioga? Prepara pressupost, guapi.
Mama 2. Sííííííí. S’ha estimular els nens. Ho diuen tots els experts.
Mama 1. Sens dubte. Jo també soc partidària de l’estimulació. Quan era un nadó de pocs mesos, el vam apuntar a anglès, música i matronatació. Estic encantada amb l’escola per la quantitat d’extraescolars que té. Aquest any han posat patinatge. Una passada. És fonamental perquè coordinin moviments. De tota manera, jo aquest any m’inclino per karate.
Mama 3. No ho sé. No ho veig. L’any passat el vaig apuntar a música. Però aquest any passo. Els 50 euros que m’estalvio al mes els he invertit en apuntar-me jo al gimnàs, que ho necessito més que ell la música. El meu fill serà analfabet musical, però a mi se’m quedarà un tipàs.
Mama 1. ¿De debò l’has esborrat de música per apuntar-te al gimnàs?
Mama 3. Tal qual.
——————Uns dies després——————
Mama 2. Noiessssssssss. El meu petit ja està fent ioga. Diu que li encanta.
Mama 1. ¡Bravo! ¿Al final també és a màgia i hort?
Mama 2. Vaig canviar hort per robòtica. Crec que li pot aportar més.
Mama 1. Genial.
Mama 3. Sí, genial. Jo també m’he capbussat al món de les extraescolars. Que ho sapigueu.
Mama 2. Que béeeeeee. ¿Quina li has agafat?
Mama 3. Els dilluns farem lectoescriptura i planificació de la llar.
Mama 2. ¿Eh?
Mama 3. Bé, en realitat és que me l’emporto al súper a fer la compra de la setmana i abans, mentre berenem, el faig escriure les coses que comprarem en una llista.
Mama 1. Mira-la ella.
Mama 3. Els dimarts tenim Contacontes.
Mama 2. ¿A la Biblioteca del barri?
Mama 3. No, i ara. A casa de la iaia. Els dimarts anem a casa seva i ella sempre li explica històries de la seva època.
Mama 1. Hahahahaha. Ets ben llesta, tu. I una garrepa, que no el vols apuntar a res, dona.
Mama 3. ¡Sí! Els dimecres anirà a preesport.
Mama 2. Aquesta sí que és a l’escola, ¿oi?
Mama 3. No. Anirem al parc amb la pilota i la bici. Preesport, vaja. Els dijous l’apuntaré a cultura audiovisual i cinefòrum.
Mama 1. ¿On?
Mama 3. A casa. Li poso una pel·lícula i després li pregunto coses sobre l’argument i els personatges.
Mama 2. Et falta alguna activitat per als divendres, nena.
Mama 3. També, també. Els divendres seran els dies de cuina. Ens posarem el davantal i farem a casa filets russos i pa de pessic.
Mama 1. És clar, com tu tens cada tarda lliure. Quina enveja que em fas.
Mama 3. Home, tant com lliures...
Mama 2. Però reconeix que vius bé amb la reducció de jornada. A mi m’encantaria tenir-la per estar tota la tarda amb el meu petit.
Mama 3. Això de viure bé no ho tinc clar. Hi ha moltes tardes que no suporto el meu fill.
Mama 2. Mira que ets animal.
Mama 1. Jo no vull demanar reducció de jornada. Que la demani el meu marit.
Mama 3. A mi em fas enveja tu, que continues sent la número u del teu despatx. Jo tinc la sensació d’estar de saldo a la meva feina.
Aquesta conversa és ficció. Però podria ser real. En els dos casos, la conclusió és la mateixa: siguis el tipus de mare que siguis, mai critiquis. Si et dediques en cos i ànima als teus fills, bravo. Si et dediques en cos i ànima a la teva feina, bravo. Si tens reducció de jornada, bravo. Si no la tens, bravo. Si l’apuntes a quatre extraescolars per combinar la teva agenda laboral amb la seva, bravo. Si ho fas per fomentar la seva estimulació, bravo. I si no l’apuntes a cap, bravo.
Notícies relacionadesViu i deixa viure. Que criar un fill ja és prou difícil.
