03 d’ag 2020

Anar al contingut

Maternitat

Cesàries i depressió postpart

Cesàries i depressió postpart

Judit Vall Castelló

Sembla necessari dissenyar polítiques públiques que ajudin la recuperació de les mares que pareixin mitjançant cesàries imprevistes

Des de fa uns anys en les societats desenvolupades existeix un debat sobre l’elevat nombre de cesàries que es practiquen. La cesària és una tècnica que salva moltes vides, tant de dones com de nens, però la seva sobreutilització sense justificació mèdica suscita dubtes evidents. Amb tot, la pregunta que em sembla més rellevant d’aquest debat és: ¿té la cesària conseqüències sobre el nadó o la mare diferents dels parts naturals?

L’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) publica un butlletí (’OECD Health Statistics’) amb moltes dades sobre diferents aspectes del sistema de salut dels països membres. Una de les sèries que inclou és la taxa de cesàries, definida com el nombre de parts que es realitzen amb cesària com a percentatge de cada 100 nadons nascuts vius. La mitjana als països de l’OCDE ha augmentat del 21,2% l’any 2001 al 27,7% el 2015. Això significa que, el 2015, de cada 100 parts els països de l’OCDE, de mitjana, 27,7 eren per cesària.

El 2001, a Espanya la taxa de cesàries era més gran que la mitjana de l’OCDE (22,5), mentre que el 2015 se situava per sota d’aquesta mitjana (24,5). Alguns dels països en els quals més ha augmentat aquest percentatge són, per exemple, Àustria (18% el 2001 i 28,7% el 2015) o Suïssa (24,6% el 2002 i 32,9% el 2015).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tenint en compte l’anterior, ¿què podem dir dels efectes  d’aquestes cesàries? M’agradaria tractar aquests efectes fixant-me en un element crucial per a la durada i la qualitat de la recuperació després del part: la depressió postpart. Un nou estudi de la Universitat de York utilitza dades de parts en hospitals del Regne Unit per analitzar els efectes de les cesàries no planejades en la salut mental de les mares durant els primers nou mesos després del part.

Aquest treball té l’avantatge que els autors tenen informació sobre la posició del nadó en el moment del part i poden identificar, doncs, les cesàries imprevistes. Això és important, ja que les mares amb cesària planificada segurament són diferents de les que opten a un part natural. A més, en diversos estudis mèdics s’ha demostrat que la probabilitat que els nadons tinguin una posició normal o no en el moment del part no té relació amb les característiques de les mares i, en certa mesura, és qüestió de ’sort’.

Recuperació física i emocional

Per tot això, el que fan els autors de l’estudi que ens ocupa és comparar la salut mental de les mares amb part per cesària imprevista amb la de les mares amb part natural. Els resultats són interessants: les cesàries no planejades augmenten en un 46% el risc de patir depressió postpart en els nou mesos després del naixement.

És obvi que les cesàries no planificades són fruit de complicacions en el moment del part, degudes a la posició del nadó; per tant, difícilment es poden evitar. Ara bé, jutjant per les seves conseqüències en la salut de les persones afectades, sembla necessari dissenyar polítiques públiques que ajudin la recuperació d’aquestes mares, tant des del punt de vista físic com emocional.

*Professora del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona, investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i del CRES-UPF.