Una xarxa d'autobusos racional però millorable

La implantació de la línia ortogonal d’autobusos a Barcelona ha generat un gran debat entre la ciutadania. La xarxa, formada per 28 línies horitzontals, verticals i diagonals, va culminar la seva implantació l’octubre del 2018. L’Ajuntament, així com molts experts en mobilitat, sempre ha argumentat que es tracta d’una connexió racional per al transport públic. Molts usuaris, en canvi, critiquen la desaparició de línies que va comportar i els problemes de connectivitat i freqüència. Gairebé un any després de la seva implantació, el RACC publica un informe en què incideix en un dels factors negatius de la xarxa: la poca velocitat mitjana dels autobusos (per sota dels 13 km/h recomanables), a causa, entre altres factors, de l’incivisme, però també de la falta d’adaptació de la freqüència dels semàfors.

La implementació de mesures com la T-Mobilitat (targeta sense contacte) ajudarien a una fluïdesa més gran, així com una millor regulació del trànsit, una circumstància que es pot veure afavorida per la pròxima entrada en vigor de la zona de baixes emissions. Alhora, aquest projecte mediambiental posarà a prova la capacitat de la xarxa per absorbir nous passatgers. Malgrat els problemes i les crítiques, els usuaris valoren la configuració viària. En el futur s’haurà de tenir en compte la millora en els punts conflictius, l’ampliació de la flota d’autobusos articulats i l’estructuració pendent dels carrils bus en l’entorn metropolità.