Investidura fallida
L'estrambot del vodevil
El vodevil de la investidura només podia acabar amb un estrambot més deplorable encara que el conjunt de l'obra. A la desesperada, Rivera va intentar descol·locar a dreta i esquerra amb una oferta d'abstenció
zentauroepp49886702 rivera190916122550 /
El vodevil de la investidura, que durava ja gairebé cinc mesos, només es podia acabar amb un estrambot més deplorable encara que el conjunt de l’obra. A la desesperada, Albert Rivera va intentar descol·locar a dreta i esquerra amb una oferta d’abstenció amb condicions per investir Pedro Sánchez en la qual el líder de Ciutadans volia implicar també el PP. Pablo Casado va desdenyar aviat la proposta de Rivera i es va reafirmar en el «no» a Sánchez amb l’objectiu de tornar-li el «no és no» a Mariano Rajoy. Aquest ha sigut l’objectiu de Casado, que està en el dret de venjar-se de l’obstinació de Sánchez, però el president del PP oblida en la negativa que al final Rajoy va ser investit gràcies a l’abstenció del PSOE. La dreta demostra així que el seu grau de deslleialtat sempre és un esglaó més gran que el de l’esquerra, ja que al final el PSOE va investir a Rajoy el 2016 fins i tot a risc de trencar el partit.
El PP, no obstant, no ha sigut el protagonista ni de la investidura fallida de juliol ni de la que no es repetirà al setembre. Només ha esperat que passés el cadàver de l’enemic. Els veritables actors han sigut Sánchez, Pablo Iglesias i Rivera. Sánchez, per la seva errònia creença que podia ser elegit perquè sí, sense concessions, fins que, després d’un tacticisme erràtic, va oferir a Iglesias una vicepresidència i tres ministeris. Al rebutjar aquesta oferta, el líder de Podem va passar a exercir el paper de culpable, que després va intentar esmenar pidolant reprendre la part del pastís que al juliol li sabia tan agra.
Però encara quedava l’estrambot de Rivera. Després d’haver-se negat fins i tot a reunir-se amb el «bandoler» Sánchez, fa un gir de 180 graus i per edulcorar la seva rectificació la qualifica de «solució d’Estat» amb tres condicions: trencar el pacte de Navarra, preparar un nou 155 i no apujar impostos. Les dues primeres són impracticables i, quant a la tercera, ¿des de quan abaixar els impostos és una operació d’Estat? Rivera només volia salvar-se de la patacada que pronostiquen els sondejos a Cs. D’això en diu Rivera «solució d’Estat».
