ANÀLISI

La doble realitat israeliana

El país segueix un procés de polarització que la controvertida figura de Netanyahu ha agreujat

2
Es llegeix en minuts
La doble realitat israeliana

AMIR COHEN

El que els israelians es juguen aquest dimarts a les urnes no és només la continuïtat de Benjamin Netanyahu, sinó la persistència d’unes polítiques discutides tant en relació amb l’interior d’Israel com amb el Pròxim Orient, sense comptar amb la progressiva i imparable annexió dels territoris palestins ocupats en la guerra de 1967.

La tònica econòmica neoliberal que ha aplicat durant l’última dècada ha sigut positiva per als indicadors macroeconòmics, però ha incrementat notablement les desigualtats i ha tingut un alt cost per a la sanitat i l’ensenyament, un deteriorament en els serveis públics que també han vist països occidentals que no han instaurat polítiques neoliberals.

Fa un parell de mesos, Avigdor Lieberman, un colon d’extrema dreta a qui Netanyahu ha penjat l’etiqueta d’«esquerrà», va advertir que l’economia es troba al caire d’un precipici i va suggerir la formació d’una gran coalició entre el Likud i Blau i Blanc juntament amb el seu partit, Israel Casa Nostra, justament per fer front a la imminent crisi econòmica que Lieberman ha profetitzat.

Escenaris

La societat israeliana segueix un procés de polarització que també es dona en altres latituds i que la controvertida figura de Netanyahu ha agreujat, potser deliberadament, amb els seus plantejaments de bons i dolents, de dreta ultranacionalista i esquerra sionista. Per a ell, tot aquell que no combrega amb el seu dictat és un «esquerrà», un qualificatiu que ha adquirit connotacions molt pejoratives en hebreu i que utilitza diàriament fins i tot contra els seus companys del Likud.

La seva caiguda seria positiva per al conjunt del Pròxim Orient ja que no ha parat de sembrar zitzània en tots els saraus regionals, començant per l’Iran i acabant pel Iemen. La situació a la regió s’ha deteriorat significativament pel fet que ha buscat la confrontació a tots els fronts i ha impulsat països com l’Aràbia Saudita o Egipte a ficar-se en aventures desastroses.

Notícies relacionades

Els últims sondejos indiquen que els resultats d’aquests comicis seran similars als d’abril, de manera que és probable que no quedi més remei que formar una gran coalició entre Netanyahu i Benny Gantz o anar a unes terceres eleccions. Una gran coalició, no obstant, no garantirà un canvi en les polítiques israelianes, almenys mentre Netanyahu, assetjat per la corrupció, estigui en la coalició.

Quant a la qüestió palestina, ha demostrat sense parar quines són les seves veritables intencions. Israel és l’únic país del món que continua sense delimitar les seves fronteres i no atura l’expansió colonial, il·legal segons tots els paràmetres internacionals. La resolució d’aquest conflicte central al món no depèn dels israelians, perquè no volen, ni delspalestins, perquè no poden, sinó d’una enèrgica intervenció de la comunitat internacional, i específicament d’Europa. No obstant, els mandataris europeus prefereixen ignorar-ho encara sabent que la seva passivitat va contra dels seus interessos vitals.