Anar al contingut

Petit observatori

Hong Kong

NICOLAS ASFOURI

Ara penso quantes coses veiem cada dia i sovint no en fem cap cas. És el gran poder de la monotonia

Entenc la sorpresa si dic: Jo he dormit a la Xina. Quina sorpresa, penso, per als que m’identifiquen amb els viatges a peu per Catalunya. 

Els meus amics i jo no tenim gaire tendència a l’exageració. Però ara ja fa molt temps vaig escriure un fet que per a mi és singular i que encara tinc molt present. Jo he estat a Hong Kong, sembla que no en tenia prou perquè vaig acostar-me a Kowloon on hi havia la residència britànica. Una residència que mai vaig visitar. En aquell temps Hong Kong era una colònia britànica. Aquell món, per a mi exòtic, el vaig explorar a cegues.

Moviment constant de barcasses

És possible que tot hagi canviat en l’àmbit de la política. Però aquell espai encara deu ser important en l’àmbit comercial. Les barcasses amb els seus colors anaven aigua amunt i aigua avall perquè feien negocis, transportaven productes per a la illa i en recollien d’altres. Un moviment constant que em tenia seduït. Un intens exemple de vitalitat.

Un dia vaig decidir que volia veure l’espectacle de barques des de l’altura. Em faria més càrrec d’aquell món que no parava de moure’s. I vaig descobrir una oportunitat. Hi havia un camí que s’enfilava per la costa. Va ser com un regal. Vaig posar per aquella mena de turó i així em va ser possible ampliar el panorama.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Quina meravella la perspectiva de dotzenes de barques fins a l’horitzó. Ara penso quantes coses veiem cada dia i sovint no en fem cap cas. És el gran poder de la monotonia que va llimant la nostra capacitat d’esborrar allò que ens és familiar.

No cal, és clar, anar a Hong Kong perquè la vida ens sacsegi. A vegades n’hi ha prou que ho faci un nou paisatge.

Naturalment, amb tants anys al damunt no m’és possible tornar a la Xina. Queden només a l’abast uns fragments de records. Els que ja som tan vells només podem aspirar que els bons amics ens vulguin escoltar una estona.

L’Espinàs diu que ha estat a Kowloon? Potser vol dir Caldetes... A certa edat... ja se sap...

Home, brometes no. A Hong Kong no se’m va acudir demanar un certificat de presència.

Perquè, que jo sàpiga, no existeixen els certificats de badocs.