Pugen els estímuls del BCE

Finalment, el Banc Central Europeu (BCE) ha mogut fitxa davant dels nuvolots que amenacen l’economia de l’euro. Ahir el president d’aquesta institució,Mario Draghi, en la seva penúltima intervenció abans de donar el relleu a Christine Lagarde, va anunciar un conjunt demesures d’estímul econòmic, entre les quals en destaquen dues: més penalització als bancs que guardin diners en lloc de deixar-los i la represa del programa decompra de deute, per 20.000 milions d’euros al mes. Es tracta de mesures tan esperades com necessàries –hi va haver qui fins i tot preveia més contundència– per a una zona euro que, sense estar en recessió, s’ha de preparar per a un empitjorament de la situació, sobretot si el Regne Unit s’aboca a un ‘brexit’ dur i Donald Trump no refreda la guerra comercial amb la Xina.

A Draghi no se li pot negar la voluntat d’orientar les decisions del BCE a l’estímul monetari en moments crítics (ho va fer el 2012, en plena crisi del deute).Per això, s’han de tenir en compte les seves advertències als governs que impulsinpolítiques fiscalsque contribueixin al creixement, en al·lusió aAlemanya, que té marge per fer-ho. Vaja,que no pot caure tot el pes del costat del BCE, va voler dir Draghi. El fet que les mesures no s’aprovessin ahir per unanimitat deixa entreveure divisió al si del BCE, després d’anys de mesures extraordinàries.Un avís, com també ho és que el BCE rebaixés les previsions del creixement a la zona euro, a l’1,1% aquest any, i l’1,2% el pròxim.