Anar al contingut

Aprenentatge

La primera vegada

La primera vegada

Ricard Ustrell

Soc en lloc fantàstic, on constantment aprenc. Només per això ja tinc ganes de començar dilluns 'Planta baixa'

Em vaig quedar amb els ulls esbatanats mirant un vídeo que el meu amic i periodista Jordi Call va penjar a Twitter. Es tractava d’una nena veient un tren en marxa per primera vegada a la seva vida. La cara que posava ho donava tot: il·lusió, expectativa, por i satisfacció. Emocionava. Tenia tot allò imprescindible de la vida.

Fa temps vaig llegir un fantàstic llibre del periodista Marc Serena i el fotògraf Edu Bayer titulat ‘Microcatalunya, 1 viatge per 50 micropobles’. Van passar set mesos en una furgoneta visitant municipis de menys de 500 habitants. En una de les moltes històries que explicaven hi havia la d’una dona que mai no havia vist el mar i no tenia intenció de veure’l. Xocant. ¿Com algú renuncia a veure el mar? ¿Amb quina rotunditat un pot prescindir de descobrir i conèixer una cosa nova? Hi havia una mica de comoditat, la innecessària necessitat, però, sobretot, el que més em va enamorar d’ella: els seus principis estoics, que mereixen ser respectats i més d’algú amb experiència a la vida. La seva reiterada negativa a veure el mar representava la fortalesa de les seves conviccions.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Ara em trobo en aquest impàs. El dilluns 16 començo ‘Planta baixa’, un il·lusionant nou programa d’actualitat social i política en els migdies a TV-3. M’acompanyarà gent amb experiència com Carles Francino, Marina Garcés, Lola García o Antoni Bassas. I al costat, un equipàs, una nova generació de periodistes que estarà per tot el territori, on s'hi troben els periodistes Egdar Sapiña i Bea Duodu, acabats de sortir de la universitat –amb 22 anys– i un talent brutal. I aquí hi ha la clau. Em trobo en un lloc fantàstic on constantment aprenc. A vegades de l’experiència de Garcés, i d'altres de l’atreviment de Duodu. També per a mi és com veure un tren per primera cop. Ho hem imaginat moltes vegades i ara el veurem entrar. Només per això tinc ganes de començar dilluns. I dimarts tornar: amb la il·lusió, les expectatives, la por i la satisfacció. La meva forma de veure i aprendre.

Temes: TV-3