Anar al contingut

La investidura

Practica el 'bloquing'

DAVID CASTRO

Practica el 'bloquing'

Matías Vallés

L'egoista 'bloquing' s'imposa perquè és el comportament que tots els partits atribueixen als altres. Ningú bloqueja, tots són bloquejats, en un altre triomf del victimisme universal

José Luis Ábalos va efectuar la setmana passada una aportació lèxica més valuosa que les 370 propostes del PSOE, ja caducades, a «no té sentit que el final del bipartidisme hagi donat pas al ’bloquisme’». No hi ha desaparició sinó ampliació del bipartidisme, però la clau és aquest ’bloquisme’, que ni tan sols està acceptat per l’Acadèmia, institució jeràrquicament inferior a un ministre. I si el ‘bloquisme’ ni tan sols existeix, la mateixa sensació d’irrealitat afecta el panorama polític en el seu conjunt. A falta de solucions, el Govern en escasses funcions aporta conceptes. Algú a la Moncloa ha llegit Fassbinder, i predica que «si no ho podem resoldre, estem obligats si més no a descriure-ho».

Ábalos declara inaugurat el pantà del ‘bloquisme’, on s’estanquen tots els cursos que conduïen a un pacte de govern. S’arriba així al ‘bloquisme’ continu o ‘bloquing’, d’estratègia ocasional a conducta obligatòria. Les excepcions a aquesta cultura de la incomunicació sorgeixen dels partits més inesperats, en tant que el nacionalisme es percep com la cimera de l’aïllament. No obstant, el PNB i ERC s’han erigit en apòstols del desbloqueig, per comparació amb el ‘bloquing’ abstret de la Dretíssima Trinitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El ‘bloquing’ és tranquil·litzador per lliberticida, i constructiu perquè aixeca murs, però també molt exigent. Una distracció o un moment de debilitat, i ja has pactat, tal com saben totes les persones que viuen en parella. L’egoista ‘bloquing’ s’imposa perquè és el comportament que tots els partits atribueixen als altres. Ningú bloqueja, tots són bloquejats, en un altre triomf del victimisme universal. A l’incorporar el vocable, Ábalos s’allunyava d’una confessió, l’utilitzava com a retret.

La fixació amb el ‘bloquing’ aliè equival a un escaquista que denunciés el seu rival perquè «em vol matar el rei», sense admetre la reciprocitat en el regicidi. I una vegada instaurat el règim bloquista, ja només queda determinar si les institucions estan bloquejades o si fan els seus últims badalls.