Anar al contingut
Elogi del cansament

Ricardo Rubio - Europa Press

Elogi del cansament

Carles Francino

Tens ganes de baixar de tot. ¡Ah, i com hi hagi eleccions al novembre, hi anirà a votar la seva punyetera mare!

Potser és per les novel·les de Zane Grey i Emilio Salgari que cisava al meu pare, per la col·lecció d’Astèrix que vaig devorar d’adolescent i encara reviso de tant en tant, o potser per pel·lícules com La profecia, que em van tenir acollonit durant llarg temps. Però sempre m’ha fascinat tot el que està relacionat amb bruixots i fetillers; tant és que siguin indis de l’Oest, gals irreductibles o capellans que persegueixen dimonis, que t’ho expliquin seriosament o de broma. Però utilitzar les vísceres d’un animal, l’alineació dels astres o un crucifix per entendre la vida –o simular-ho– em sembla de matrícula d’honor.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Avui disposem d’altres instruments per retratar el món: les notícies i els seus simulacres que circulen a velocitat de vertigen. Per exemple, l’altre dia em vaig assabentar que als Estats Units hi ha gent que dispara contra els huracans i que les autoritats han de fer avisos per intentar dissuadir-los perquè la força del vent desvia les bales i pot morir algú. Aquest any, amb el devastador ‘Dorian’, no ha sigut una excepció; això sí, dels centenars de víctimes per tirotejos els anuncis no en diuen res; i és més, l’Associació Nacional del Rifle ha arremès contra el gegant Walmart perquè ha decidit no vendre més rifles automàtics als seus supermercats. Quines nenes...

Fa dies que el president del Brasil, Jair Bolsonaro, s’esgargamella perquè alguns líders estrangers pretenen ensenyar-li com s’ha de comportar amb la seva Amazònia, que com tot el món sap és un bé privat i no un pulmó del planeta. Si Chico Mendes aixequés el cap...

El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha tingut el coratge de dir al Parlament que prefereix «caure mort en una rasa» abans que posposar el ‘brexit’; deu ser per això que el seu germà Jo ha tocat el dos. No m’estranya...

A Santander un home anomena fill de puta Pedro Sánchez i quan Revilla–amb un parell– se li acosta per esbroncar-lo, va i respon que ho va fer «perquè s’ha d’estimar Espanya». El patriotòmetre una altra vegada en marxa...

La Junta d’Andalusia, amb consellers del PP i Ciutadans i el permanent alè de Vox al clatell, anuncia un programa d’ajuts per protegir «el patrimoni cultural andalús afectat per processos d’immersió lingüística». ¡Quin art! I a Donosti una de les tres escultures que Chillida va batejar com a ‘Pinta del vent’ va aparèixer decorada amb llaços grocs. Llàstima de tsunami –democràtic– que no els agafés en plena feina...

En fi, no sé què opinarien d’aquest paisatge els bruixots indis, els druides gals o els exorcistes professionals, però jo estic a punt de baixar de tot. ¡Ah, i com hi hagi eleccions al novembre, hi anirà a votar la seva punyetera mare!