Anar al contingut

Editorial

El mòbil a l'aula, a debat

Malgrat les reticències, els instituts poden ser un espai per formar en els usos i límits de la tecnologia mòbil

El mòbil a l'aula, a debat

ALBERT BERTRAN

El 86% dels catalans és partidari de vetar el mòbil a les aules de secundària, segons una enquesta de GESOP per a EL PERIÓDICO. Una majoria tan àmplia com el nombre d’usuaris d’smartphones voldria que el recinte escolar fos un oasi que s’escapés de l’omnipresència del dispositiu al dia a dia de les famílies i en el lleure i les relacions dels adolescents. Però el consens no és igual entre els responsables i experts educatius. A un costat hi ha els que, com les autoritats educatives franceses i la majoria de pares i mares, voldrien fer dels instituts un espai lliure de mòbils i, així, dels seus efectes més negatius en el rendiment acadèmic i la convivència escolar: dispersió, addicció, desatenció, disminució de la comunicació cara a cara i de l’activitat física en espais com el pati i fins i tot l’ús com a eina d’assetjament escolar (una altra qüestió són els efectes, de vegades francament tòxics, als grups de pares i mares que probablement es manifestarien contra l’ús del mòbil a l’escola si els preguntessin, i la relació d’aquests amb els docents).

Però al davant hi ha, i de forma molt àmplia entre els experts educatius i, particularment, l’Administració educativa a Catalunya, els que recorden que l’accés a fonts d’informació, comunicació i xarxes socials pot ser un instrument pedagògic vàlid, a més d’una realitat innegable, i que precisament al centre educatiu és on es pot produir una actuació educativa més eficaç sobre l’ús dels smartphones.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Hi ha un gran camp per treballar: des de l’assessorament d’educadors i forces de seguretat sobre els riscos de seguretat i les actituds a evitar fins a l’adopció d’hàbits adequats, responsables i d’autocontrol en l’ús d’aquesta tecnologia, que quan els alumnes surtin per la porta de l’institut o acabin l’etapa d’escolarització obligatòria serà pràcticament inherent en ells. Si a la vida familiar és cada vegada més inquietant la dificultat per trobar moments de connexió interpersonal i desconnexió de les xarxes, i cada vegada més gran la preocupació per integrar de forma positiva l’ús de les tecnologies o el remordiment per no fer-ho (que probablement es reflecteix en la resposta registrada pel sondeig), és possible que el paper de l’escola sigui el d’ajudar en aquest nou repte. No amagant simplement el mòbil amb pany i clau sinó mostrant usos enriquidors i marcant regles i espais d’ús i de restricció.