Anar al contingut

Editorial

La imputació que mai arribava

Era inversemblant que Aguirre fos aliena a les actuacions que executaven els seus col·laboradors sota el seu control

firma editorial català

El Periódico

La imputació que mai arribava

Emilio Naranjo

Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes han sigut imputades pel finançament irregular del PP a Madrid. Les dues expresidentes de la Comunitat, pilars del partit en un passat molt recent, són investigades per la seva presumpta participació en la trama Púnica, el segon gran cas de corrupció del PP junt amb la trama Gürtel. A instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, el jutge destaca el paper «decisiu i essencial» que se li suposa a Aguirre en la recerca de recursos il·legals per a les campanyes electorals. Cifuentes és imputada per l’adjudicació irregular de la cafeteria de l’Assemblea de Madrid al grup Cantoblanco, de l’expresident de la patronal madrilenya Arturo Fernández. 

Durant anys, Aguirre semblava intocable, immune, aliena a les actuacions que executaven els seus col·laboradors però que la beneficiaven políticament. Va dirigir amb mà fèrria la Comunitat de Madrid entre el 2003 i el 2012, després d’haver sigut ministra de Cultura i presidenta del Senat. Tres vegades va aconseguir imposar-se per majoria absoluta, malgrat que la seva presidència va estar constantment enfosquida per nombrosos escàndols. En canvi, Cifuentes amb prou feines va aguantar tres anys al càrrec. Va caure enredada en les seves pròpies mentides i, al final, va dimitir per un vídeo filtrat en el qual se la veia robant a un supermercat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Totes dues són clares representants d’un comportament polític sobre el qual ara s’han de pronunciar els tribunals. Una manera inacceptable d’exercir el poder que va posar les institucions al servei del partit, de la seva xarxa de clients i també de la seva ambició. L’hemeroteca ofereix innombrables exemples que pretenien destil·lar Aguirre i Cifuentes, esforçant-se a llançar missatges de tolerància zero amb la corrupció mentre formaven part d’un engranatge corrupte que va convertir Espanya en la seva masia i va enfonsar el PP en el descrèdit.

Pablo Casado es va presentar com la renovació obligada. Per això, malgrat haver cridat a la presumpció d’innocència i de la dificultat que és discernir entre el vell i el nou PP, ha posat distància entre les recents imputacions i el partit. La seva aposta són les noves cares desvinculades del període més deshonest del PP. Intenció que no ha acabat d’aconseguir amb l’elecció d’Isabel Díaz Ayuso. La pesada ombra de la corrupció també plana sobre l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid. Una ombra que no li ha impedit aconseguir la confiança dels votants i el recolzament de Ciutadans i Vox. Les urnes no sempre es porten bé amb la memòria.