Anar al contingut

Turbulències poc encoratjadores

La tempesta global sembla inevitable i Espanya tindrà pocs mitjans per protegir-se si fracassa la investidura i torna a una cita electoral

El Periódico

Turbulències poc encoratjadores

JOSE LUIS ROCA

Espanya torna aquest dilluns a la plena activitat política després de l’aturada d’agost. La política seguirà a mig gas. Els terminis marcats per la Constitució per a la investidura es van complint inexorablement sense que cap candidat obtingui prou recolzaments per acudir al Congrés. L’únic que ho ha intentant, i que té possibilitats d’aconseguir-ho, Pedro Sánchez, lliura una batalla psicològica amb qui podria ser el seu principal aliat, Unides Podem, per veure quin dels dos partits té més por d’una repetició electoral.

Ara per ara, cap d’aquestes dues formacions, però tampoc el Partit Popular ni Ciutadans, està disposada a fer un mínim esforç per evitar tornar a les urnes. I això, a més de la possibilitat que canviïn les majories, significa que tindrem un govern en funcions fins al desembre. Un executiu que treballa, però que està limitat des del punt de vista jurídic perquè no pot prendre algunes decisions, com transferir fons a les comunitats autònomes, o sigui, a la sanitat, a l’educació i als serveis socials. I sense capacitat de lideratge polític, per la seva precària majoria i perquè el Parlament està lligat de peus i mans fins que hi hagi Govern.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En aquestes circumstàncies, Espanya ha d’afrontar diverses turbulències gens encoratjadores en aquesta tardor política. Les primeres arriben de l’exterior i tenen etiqueta econòmica. Els efectes del brexit salvatge que planteja Boris Johnson, de la guerra comercial que lliura els Estats Units amb la Xina i amb el món sencer, del risc de recessió a Alemanya amb Angela Merkel a la porta de sortida i de la inestabilitat geopolítica són ingredients que poden acabar en una tempesta perfecta, ja veurem de quina intensitat. Però en tot cas, Espanya, si entra de nou en campanya electoral (seria la tercera aquest any) i segueix amb un govern en funcions, tindrà molt poques eines per protegir-se contra una recessió mundial i molt poca força per determinar les contramesures que es prenguin a la Unió Europea.

La tempesta global sembla inevitable, però la falta de múscul a Espanya seria perfectament evitable si es fes un exercici de responsabilitat. Si no s’hi posa remei, les turbulències internes derivades de la sentència del Suprem sobre el procés també les haurà d’afrontar un govern precari, sense una majoria estable sòlida que pot deixar la resposta a la reacció catalana, de facto, en mans d’una aliança entre les tres formacions polítiques de la dreta.