Fiscalitat i finançament de les autonomies

Les eleccions del passat 26 de maig i els acords posteriors per conformar els governs autonòmics, han dibuixat un nou mapa polític a Espanya, que comença a tenir el seu reflex en la fiscalitat. La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha sigut qui ha marcat més el to en aquest aspecte, amb la promesa de «la rebaixa fiscal més gran de la història» en aquesta comunitat. Menys grandiloqüents però amb aquesta idea de baixar impostos s’han referit altres autonomies governades pel PP i els seus socis, com Andalusia i Múrcia. Davant aquestes, els executius autonòmics en mans del PSOE defensen una política fiscal més redistributiva.

Forma part de les competències de cada comunitat fixar impostos a l’alça o a la baixa, i entra dins de la lògica que un govern popular aposti per polítiques liberals, però portar l’assumpte a l’àmbit de la confrontació territorial és imprudent. Quan Díaz Ayuso titlla d’«infern fiscal» les comunitats governades per l’esquerra, s’aferra a un discurs simplista i evita aclarir a quin cost sortirà la seva promesa rebaixa d’impostos a Madrid, on la despesa pública per càpita en sanitat o educació ja és per sota de la mitjana espanyola. En un escenari polític incert que pot abocar a altres eleccions generals, el PP pot utilitzar la Comunitat de Madrid com a aparador de les seves receptes i utilitzar els impostos de manera demagògica com a arma electoral.

El mateix escenari, amb un Govern en funcions, és el rerefons d’un altre gran debat sobre finançament autonòmic. El va exposar greument el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, a l’alertar de l’«ofec financer» de Catalunya i anunciar que portarà els tribunals al Govern per no transferir els majors ingressos que li corresponen el 2019. La situació també afecta la resta de comunitats de règim comú (no forals) i també ho han denunciat els executius del PP. La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha remarcat que la no-aprovació dels Pressupostos i la falta d’un acord per formar Govern han portat a la situació actual. Tot i que hi ha discrepàncies sobre si tècnicament això és així, el que sí que és cert és que la inestabilitat política no ha afavorit la resolució d’un problema que situa les comunitats en serioses dificultats de caixa. Un motiu més perquè el futur Govern tingui sobre la taula, com a prioritat ineludible, la reforma del sistema de finançament autonòmic.