L'estratègia de Vox
La política de la carronya
El partit de Santiago Abascal s'alimenta del dolor aliè, especialment d'aquell que se sent desprotegit, insegur
49176630 60 /
Vox intenta apropiar-se de les protestes veïnals de la Verneda i el Besòs convertint-les en actes contra immigrants i ocupes. Vox presenta una denúncia contra Open Arms per “col·laboració amb organització criminal per al trànsit de persones”. Vox denuncia a EH Bildu per enaltiment del terrorisme, després dels homenatges a ex-presos etarres... En cada un dels nostres dèficits, de les nostres contradiccions, dels nostres conflictes i ressentiments socials, allà està Vox, notari carronyer del sofriment.
El partit de Santiago Abascal s’alimenta del dolor aliè, especialment d’aquell que se sent desprotegit, insegur. Aquell que no es creu interpel·lat pel discurs polític. Aquell que, de fet, fa molt que va ser expulsat del focus polític. La seva estratègia partidista és tan senzilla com efectiva. Oferir-se com a salvador totpoderós, alhora que redueix a la resta de la classe política a una colla d’ineptes i lladres. La veu de Vox és potent, però està amplificada per tants que donen carnassa a aquest discurs enverinat. També per alguns que, fins i tot estant als antípodes del seu pensament, s’uneixen al cor de demolició del sistema sense brindar alternatives o oferint quimeres inassolibles.
Si bé els resultats electorals de Vox no van ser tot el contundents que indicaven les enquestes, el poder del seu discurs no deixa d’augmentar. Perquè ja no parlem estrictament del partit d’Abascal, sinó del perillós desgast polític que corromp la democràcia fins a esfilagarsar-la en autoritarisme. El procés és sempre el mateix: alimentar les ‘fake news’, apaivagar els crítics, carregar contra la premsa, grapejar estadístiques a conveniència i reforçar el ‘nosaltres’ davant els ‘altres’. Si mirem l’esfera internacional topem amb poderosos representants de la política carronyera. Però també podem veure les ombres dels voltors sota els nostres peus. Encoratgen el patiment per alimentar-se’n. Parlen de vida, de seguretat, de grandesa i, a la fi, només devoren la nostra llibertat i dignitat.
