Libertad d'expressió
De Rosalía al procés
GRAF2440. MADRID, 10/07/2019.- La cantante Rosalía actúa durante la fiesta de bienvenida del festival Mad Cool 2019, que arranca mañana su cuarta edición con cabezas de cartel de la talla de Bon Iver, Vampire Weekend,Chemical Brothers, o los españoles Vetusta Morla. EFE/ Kiko Huesca /
¿Tenim dret els periodistes a cosir els artistes catalans de preguntes sobre el procés? Hauríem de poder parlar de tot amb naturalitat i conèixer l’opinió d’aquells que són referents en qualsevol àmbit, tant si és artístic com a científic. Del forner al cantant, al metge o a la lingüista, tots tenim les nostres idees polítiques. Però amb sinceritat confesso que he anat canviant de posició. ¿Per què? M’adono que alguns aprofiten la resposta política per desprestigiar l’artista que la dona. I no em refereixo únicament als portaveus o superventilats que són a Twitter; també en mitjans de comunicació suposadament professionals i democràtics trobem judicis de valor i desconsideracions a la totalitat vergonyoses. Humilment, hauríem de ser capaços de no travessar certes línies vermelles a qui té la generositat de pronunciar-se sent fidel a si mateix i modulant la veu amb respecte. Això no és ser un traïdor. Per damunt de tot, llibertat d’expressió
Cert és, d’altra banda, que continuem vivint en un espai de repressió enmig d’una confrontació política, amb els líders independentistes a la presó o a l’exili des de fa gairebé dos anys, i sense que a ningú dels que van manar agredir els votants de l’1-O se’ls hagi amenaçat de tocar-los un pèl. Aquesta dada no és menor. Són els poders de l’Estat i els polítics els que l’han de resoldre. Els votem per a això. I no els artistes, a qui molts se’ls tiren a sobre quan s’atreveixen a respondre sobre la seva posició política amb una incomoditat evident. No hauria de ser rellevant, d’altra banda.
En aquests dies de canícula, la confrontació ocupa un temps mort. Però arribarà la Diada i la sentència del judici al procés, pendents de si Pedro Sánchez serà capaç de formar Govern o tornem a eleccions generals, preludi o no de les catalanes. Mentrestant, que Rosalía digui el que vulgui, que la continuï aplaudint tothom i que la valorem pel seu art. Es tracta d’això.
