La mala qualitat de l'ocupació estival

L’estiu és una època en què la contractació temporal es dispara. Això té la seva lògica per tal com molts dels llocs de feina que es generen en aquests mesos de l’any són estacionals, sobretot al sector serveis. No obstant, la temporalitat laboral perd la seva justificació quan s’utilitza de manera abusiva o directament fraudulenta. El mes de juliol passat, un de cada quatre nous llocs de feina va tenir una durada igual o inferior a una setmana, tan curts que ni tan sols poden considerar-se feina de temporada. Més sorprenents són els contractes de 24 hores o menys, que s’han triplicat en els últims deu anys. Les xifres donen un panorama de precarietat alarmant, que s’enceba en els joves i els treballadors menys qualificats.

Tot i que, pel fort component turístic de la nostra economia, a l’estiu és quan més abunden els contractes de curta durada, la temporalitat també augmenta la resta de mesos de l’any. Sense una oferta d’ocupació de qualitat, els treballadors es veuen abocats a enllaçar un contracte temporal després d’un altre (amb el mateix o diferents ocupadors), amb freqüència alternats amb períodes d’atur, generant una situació d’inseguretat econòmica de la qual és difícil sortir. La figura del treballador pobre, que no guanya prou per viure dignament, també té a veure amb aquestes pràctiques que és necessari combatre, no només reforçant la inspecció laboral contra el frau, sinó també mitjançant polítiques que incentivin la contractació estable.