Cimera a Biarritz
'Get the pose': el G-7, foto de família i poc més
Quedarà en evidència, una vegada més, la desunió entre els països que conformen aquest grup i la seva falta d'utilitat per enfrontar-se a reptes essencials
zentauroepp49543018 u s president donald trump and french president emmanuel ma190824143055 /
Aquests dies se celebra la 45a edició del G-7 (fins al 2014, G-8) a la ciutat vascofrancesa de Biarritz. És la setena vegada que França és l’amfitriona d’aquesta reunió. Però és potser la primera vegada que ja se sap que no hi haurà conclusions finals i consensuades. I això s’ha fet així per evitar generar unes expectatives infundades davant de la possibilitat d’arribar a acords en matèries que de vital importància per a la ciutadania de les set economies més importants del món (Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Canadà, Estats Units, França i Japó) i, per extensió de tot el planeta. Desigualtat econòmica, de gènere, mediambiental, la reforma de l’OMC són els eixos de debat a l’agenda de la reunió.
Potser és per això que aquest any han sigut convidats a aquesta reunió Austràlia, Xile, l’Índia de Modi, Sud-àfrica, el Senegal, Burkina Faso i Egipte, potències emergents a cadascun dels continents. Macron també ha convidat Sánchez, probablement per la proximitat i el joc d’aliances que està teixint al si de la UE. O potser, la intenció del president gal sigui la de restar-li protagonisme a un dels líders més rebels i que més qüestiona el multilateralisme, Trump, després del sonor fracàs de la reunió de l’any passat al Canadà.
Malgrat que els temes a discutir són prou rellevants, tot fa preveure que no veurem avanços en cap d’ells. Gairebé amb tota probabilitat es parlarà més de Trump i les seves peculiaritats, a les quals ara s’afegirà també Boris Johnson. I per descomptat, quedarà en evidència, una vegada més, la desunió entre els països que conformen aquest grup i la seva falta d’utilitat per enfrontar-se a reptes essencials en un panorama geopolític extremadament canviant en el qual un enfocament únicament occidental de governança global no és operatiu.
Sense la Xina ni les potències emergents
Un grup de països entre els quals no hi hagi la Xina i altres potències emergents i sense capacitats institucionals (és important recordar que es tracta d’una reunió informal no vinculant) per prendre decisions, és simplement innecessari. Si hi afegim que el seu principal valor afegit era presentar-se com una gran aliança occidental, i aquesta fa aigües, definitivament els diners invertits en què els líders mundials més poderosos es reuneixin podrien haver sigut fets servir en causes més necessàries.
Així, amb tota probabilitat, no vegem resoltes cap de les qüestions plantejades a l’agenda de la reunió, més enllà de grans escarafalls i engolats discursos que, del costat europeu, intentaran fer creure a l’opinió pública que la UE encara és rellevant en un món que ja no és l’Atlàntic, sinó el Pacífic i on Europa té poc o res a dir. Les consignes seran les de sempre, compliment dels acords i tractats internacionals i la defensa de l’Estat de dret.
Doncs això, el que segur que veurem serà una magnífica foto de família al finalitzar la cimera.
