Les grans potències acudeixen dividides al G-7 de Biarritz

La cimera del G7 s’obre aquest dissabte a la localitat francesa de Biarritz amb el teló de fons de la divisió entre les set grans potències –els Estats Units, Canadà, el Japó, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit–, que sumen el 40% del PIB mundial i el 10% de la població del planeta.

Emmanuel Macron, amfitrió de la trobada, vol renovar l’ambició del G7 al voltant de l’objectiu central de la lluita contra la desigualtat i recuperar l’esperit multilateral amb què va sorgir el 1975 per abordar la primera crisi del petroli a iniciativa d’un altre president francès, Valéry Giscard d’Estaing. Però avui el context internacional és un altre.

Rússia i la Xina contesten l’hegemonia de les potències occidentals posant pals a les rodes dels principis democràtics i les forces populistes s’obren pas a la vella Europa; mentrestant, de l’altra banda de l’Atlàntic l’únic previsible és la imprevisibilitat de Donald Trump o una nova insolència com la de l’any passat al Quebec, quan va retirar la seva firma del comunicat final de la cimera.

Tot juga en contra de la capacitat del G-7 per respondre de forma coordinada als grans desafiaments globals que la presidència francesa inclou en la seva benintencionada agenda: la disminució de les desigualtats, la protecció del planeta, el manteniment de la pau i la lluita contra el terrorisme.

Les tensions internacionals, el fantasma d’una nova recessió econòmica i les diferències entorn del dossier nuclear iranià, Síria o el canvi climàtic planen sobre Biarritz.

També serà escassa la unitat europea, més enllà de l’eix francoalemany, tenint en compte que el nou primer ministre britànic, Boris Johnson, s’ha entossudit a desafiar els seus socis exigint la retirada de la salvaguarda irlandesa en l’acord del ‘brexit i que la dimissió del primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha obert una crisi política que podria portar Itàlia a unes altres eleccions.

Així que és previsible que molts caps d’Estat o de Govern vagin a la localitat costanera francesa més preocupats pels seus assumptes domèstics que per la sort del planeta.  

Un altre debat que s’ha colat recentment podria obrir una nova fractura: la possibilitat de reincorporar Rússia al G-8, del qual va ser expulsada el 2014 després de la crisi ucraïnesa i la invasió de Crimea.  Donald Trump donarà suport a qualsevol proposta que vagi en aquest sentit, enviant així una altra provocació a Europa.

El president francès, que es va reunir amb Vladímir Putin dies abans de la cimera de Biarritz, admet que el diàleg amb Rússia és fonamental, però dimecres va reiterar que la condició prèvia i indispensable perquè Moscou torni al G8 és que es trobi una solució negociada amb Ucraïna sobre la base dels acords de Minsk.

Hegemonia occidental qüestionada

“Vivim un període absolutament històric del nostre ordre internacional. Vivim una crisi molt profunda de les democràcies, que és també una crisi de representativitat, d’eficàcia davant les grans pors contemporànies: por climàtica, por tecnològica, por migratòria. Són fenòmens que superen àmpliament el marc nacional”, reflexionava Macron dimecres davant la premsa presidencial.

Segons la seva opinió, l’hegemonia occidental està seriosament qüestionada i potser està desapareixent l’ordre internacional que des del segle XVIII situava Occident en el centre de totes les decisions. En aquest nou escenari, Macron considera que el paper de França ha de ser el de buscar l’equilibri, el d’una potència no-alineada que conservi la seva capacitat per dialogar amb tothom.

A més de les qüestions polítiques, l’objectiu de la presidència francesa és avançar en la lluita contra l’evasió fiscal i la imposició d’una taxa als gegants d’internet.

Macron vol que els dirigents del G7 estudiïn estímuls pressupostaris per rellançar l’economia, especialment l’alemanya, malgrat que Berlín és reticent a la mesura tot i vorejar la recessió.

Macron també creu, en contra de la tesi de Donald Trump, que la política de baixada de tipus dels grans bancs centrals ha arribat al seu límit. Per mantenir el creixement i l’ocupació seria convenient aconseguir punts d’acord amb els Estats Units per evitar que la guerra comercial amb la Xina s’estengui a Europa.

L’Elisi pretén renovar el format del G-7 associant socis africans i actors de la societat civil a les grans democràcies influents a nivell regional.  

Aparador del capitalisme

La ciutat de Biarritz serà un fortí pres per 13.200 policies i gendarmes recolzats per unitats de l’Exèrcit encarregades de missions antiterroristes. El dispositiu s’ha dissenyat no només per garantir la seguretat de les delegacions davant l’amenaça terrorista persistent a França, sinó també per evitar aldarulls d’ordre públic, ja que a Irun i Hendaia s’han convocat contracimeres per protestar pel model econòmic dels membres del G7.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Els altermundialistes consideren que el G7 és més un aparador del capitalisme que una instància reguladora dels desordres mundials i critiquen que es marqui uns objectius de cara a la galeria que mai es compleixen, com ha passat amb les promeses per reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle o la gana al món.

La cimera comença demà dissabte a les 20.30 hores amb un sopar informal dels caps d’Estat i de Govern i es clausura dilluns a les tres de la tarda amb una conferència de premsa de l’amfitrió i la resta de dirigents. Cap comunicat final s’ha negociat prèviament.