El tancament de Ryanair a Girona

El 2004, la companyia de baix cost Ryanair va decidir implantar al’aeroport de Girona-Costa Brava la seva primera base al sud d’Europa. Va significar un notable rellançament de la instal·lació gironina, sumida fins aleshores en la letargia més enllà dels vols xàrter estiuencs. Fins que l’empresa va anunciar el 2010 que també operaria els seus vols al Prat, l’aeroport va viure una època esplendorosa. El 2008, l’any rècord, van viatjar 5,5 milions de passatgers i la infraestructura es va renovar fins i tot amb la construcció d’un nou i ampul·lós pàrquing, sempre amb el recolzament econòmic i polític del sector públic.

La notícia del tancament de la base de Girona (al·legant un descens de beneficis i el retard a la recepció dels nous avions Boeing) és una gerra d’aigua freda per al sector turístic i per a la demarcació en general. Pendents de la vaga promesa que un ramal de l’AVE converteixi el Girona-Costa Brava en la 'quarta pista' del Prat, la qual cosa significaria una empenta decisiva per a un aeroport en hores baixes, el fet que més del 70% dels vols siguin de Ryanair penja com una espasa de Dàmocles. Que s’anul·li la base, més enllà del conflicte laboral, no significa necessàriament que hi deixi d’haver rutes a Girona, però podria ser l’anunci d’un declivi fins i tot més pronunciat. Les institucions catalanes, amb convenis firmats amb una companyia que actua sense la més mínima consideració, han de fer valer la importància estratègica de l’aeroport i actuar amb rotunditat i en conseqüència.