08 d’ag 2020

Anar al contingut

anàlisi

Jubilació i rendiment laboral

Miguel Lorenzo

Jubilació i rendiment laboral

Judit Vall Castelló

Alguns membres de la meva família sovint comenten que tenen ganes de jubilar-se i que és injust haver d’esperar fins a l’edat mínima requerida per cobrar la pensió. Els seus principals arguments són que han treballat des de molt joves i en llocs de treball molt físics que han minvat la seva salut, cosa que em porta a reflexionar sobre quina hauria de ser l’edat de jubilació, quins efectes té sobre la productivitat laboral el fet de treballar més anys (en edats avançades), però sobretot: ¿les persones amb treballs físics s’han de jubilar abans que les persones amb treballs intel·lectuals?

Des del 2013, l’edat de jubilació a Espanya depèn de les cotitzacions acumulades i varia entre els 65 i els 67 anys. Alguns col·lectius disfruten d’un tractament especial pel qual accedeixen a una jubilació anticipada sense cap reducció en la seva pensió; entre d’altres, els miners, bombers i professionals taurins. Per exemple, en el cas dels bombers s’aplica un coeficient de reducció de l’edat de jubilació de 0,20 per cada any complet treballat com a bomber, tot i que no poden jubilar-se abans de complir els 60 anys.

A priori sembla raonable que les persones exposades a una elevada càrrega física en la seva carrera puguin accedir a la pensió de jubilació abans que les persones que fem un esforç físic pràcticament nul en la nostra feina. ¿Es desprèn d’això que les persones amb feines de més càrrega intel·lectual s’haurien de jubilar més enllà dels 67 anys actuals?

Dues coses estan clares amb relació a l’edat i la feina. D’una banda, per a la majoria de nosaltres, el desgast de les qualitats físiques i cognitives s’inicia a partir dels 30 anys. D’altra banda, els treballadors acumulen formació i coneixements al llarg de tota la seva carrera laboral i fins després dels 50 –tot i que les seves qualitats físiques i cognitives disminueixin–, per tant, els salaris i la probabilitat de tenir feina també augmenten al llarg de la carrera laboral fins a complir 50 anys (de mitjana).

Per a la majoria de nosaltres el desgast de les qualitats físiques i cognitives s’inicia a partir dels 30 anys

¿Però què passa amb la productivitat laboral a partir dels 50? ¿Seria millor imposar una edat de jubilació obligatòria fins i tot per als treballadors que desenvolupen tasques amb un alt valor afegit i que no pateixen un deteriorament físic tan clar en els seus llocs de treball? Hi ha un estudi als Estats Units que mesura com evoluciona la productivitat laboral en un grup de treballadors molt qualificats quan aquests es fan més grans. Els seus autors (Elliot Ash i Bentley MacLeod) recullen dades laborals d’un col·lectiu molt particular, els jutges del Tribunal Suprem dels diferents estats, entre els anys 1947 i 1994. La mesura de productivitat que utilitzen és el nombre de vegades que una decisió judicial se cita en decisions judicials futures. Hi ha consens entre el col·lectiu de jutges, fiscals i advocats que es tracta d’una bona mesura de la qualitat i la productivitat d’aquests jutges perquè, si una decisió judicial és útil, s’utilitzarà en decisions futures com a argument. 

Els resultats principals de l’estudi són els següents: la qualitat dels jutges és, en gran part, una variable individual. És a dir, hi ha jutges que majoritàriament dicten sentències que seran importants en el futur (fan una bona feina) i hi ha un altre tipus de jutges les sentències dels quals se citen molt poc. A part, els autors demostren que la qualitat de tots els jutges (tant els «bons» com els «no tan bons») disminueix amb l’edat: si dicten sentència sent més grans, se citen menys. Finalment, l’estudi recopila informació dels estats que, durant el període estudiat, introdueixen la jubilació obligatòria als 70, 72 o 75 anys, i comparen la qualitat de les sentències en aquests estats abans i després d’introduir aquesta edat obligatòria de jubilació. Els resultats indiquen que, quan l’estat força els jutges a jubilar-se, l’edat mitjana dels jutges disminueix (els jutges són més joves de mitjana) i la qualitat de les decisions judicials augmenta.

En conclusió, segons aquestes dades, sembla que la societat en el seu conjunt sortiria beneficiada si es «convidés de manera contundent» als treballadors amb tasques menys físiques i més intel·lectuals a jubilar-se a certa edat perquè la qualitat de la seva feina a aquestes edats és clarament menor que durant la seva carrera laboral anterior. Un altre tema més complicat d’estudiar i, de moment menys clar en la literatura, és quina seria l’edat de jubilació més adequada.

Temes: Jubilació