Anar al contingut

ANÀLISI

Gihadisme de baixa intensitat

Quique Garcia

Gihadisme de baixa intensitat

Ignacio Álvarez-Ossorio

Els períodes de declivi coincideixen amb la persecució als seus països d'origen i la pressió policial del món occidental

França i Espanya han sigut objectius preferents del terrorisme d’inspiració gihadista les últimes dues dècades. Al nostre veí li correspon el nombre més gran d’atemptats, mentre que en el nostre país s’han registrat el major nombre de víctimes. Els atemptats de l’11-M del 2004 a Madrid van causar 194 morts, mentre que els de Barcelona i Cambrils el 17-A del 2017 es van saldar amb 16. El nombre de víctimes d’aquest últim hauria sigut molt més alt en el cas que l’explosió d’Alcanar no hagués truncat els plans inicials del comando de Ripoll, que consistien a atemptar contra la Sagrada Família o el Camp Nou.

Es distingeixen, doncs, dues fases expansives del terrorisme gihadista a Europa en el que portem del segle XXI. La primera s’inicia el 2001 i està vinculada a la irrupció en escena d’Al-Qaida, mentre que la segona comença el 2014 i té una relació estreta amb la proclamació d’un califat gihadista per l’anomenat Estat Islàmic a l’Iraq i Síria. Els períodes de declivi d’aquest tipus de terrorisme coincideixen amb la persecució dels moviments gihadistes als seus països d’origen i amb la intensificació de la pressió policial al món occidental.

Avui dia, ens trobem en una fase de baixa intensitat terrorista en què els atemptats són obra de llops solitaris o grups petits units per vincles familiars o per la mateixa procedència, però no per cèl·lules dorments amb experiència de combat que obeeixin ordres de l’exterior. Per això el seu caràcter és més rudimentari i menys mortífer, ja que consisteixen en apunyalaments i atropellaments i no en atemptats planificats contra grans aglomeracions de població.

Sens dubte, aquesta situació es deu al declivi d’Estat Islàmic, que ha passat d’una posició ofensiva en el passat a una de defensiva en el present. La seva capacitat mobilitzadora s’ha ressentit des del 2014, quan va capturar Mossul i va proclamar un pseudocalifat a diverses províncies de Síria i l’Iraq. Avui, aquest grup ha sigut derrotat i no conserva cap base territorial, de tal manera que la prioritat és garantir la seva pròpia supervivència. Per això les víctimes mortals dels atemptats a Europa s’han reduït dràsticament en aquests últims cinc anys: Cent cinquanta-vuit el 2015, 132 el 2016, 60 el 2017, 13 el 2018 i tan sols un en el que portem del 2019.

Un altre factor clau que explica aquesta situació és l’eficàcia dels cossos i forces de seguretat europees, que han impedit nombrosos atemptats i detingut a centenars de potencials gihadistes (687 el 2015, 718 el 2016, 705 el 2017 i 511 el 2018). Tot això malgrat que el procés de radicalització s’ha sofisticat i ja no depèn només de la participació d’un agent de radicalització (sol ser un imam o un pres d’orientació salafista), ja que la major part de terroristes s’autoradicalitza a través de les xarxes socials.