Venda il·legal a Barcelona

Un abordatge integral del 'top manta'

L'estratègia policial no pot anar dirigida als manters com a criminals, sinó com a executors d'un delicte econòmic com a mitjà de subsistència, l'objectiu són les organitzacions que hi ha al darrere

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49341453 manteros190806192939

zentauroepp49341453 manteros190806192939 / Pau Mart Moreno

Davant de la creixent percepció d’inseguretat a Barcelona i les crides al nou govern de la ciutat a actuar amb immediatesa, el nomenament del tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, suposa un missatge políticament clar: el PSC s’encarregarà de la gestió de l’àmbit. Després d’unes primeres declaracions molt criticades des de molts sectors, Batlle ha iniciat una campanya policial per frenar la venda ambulant als carrers de la ciutat. L’estratègia del tinent d’alcalde, a falta de poder conèixer el desenvolupament i les mesures concretes, comença doncs marcada de forma tradicional: criminalització del col·lectiu de manters, crítiques basades en la imatge de la ciutat i resposta policial. Res nou ni que hagi donat resultats fins ara. Després d’aquest primer moment, sembla que els també tinents d’alcalde i pesos forts al PSC i comuns, Jaume Collboni Janet Sanz, agafen les regnes del problema abordant-lo des d’una òptica més integral i portant-lo també a l’àmbit social.

Com altres fenòmens socials –immigració, medi ambient, energia o igualtat– hi ha una creixent securitització a escala mundial: actors polítics o socials pressionen perquè aquests fenòmens, tradicionalment socials, econòmics o sociològics, entrin a les agendes de seguretat. Hi ha molts interessos que això ocorri i la problemàtica amb la venda ambulant a Barcelona no escapa a aquesta dinàmica global securitizadora. La situació dels venedors requereix un abordatge integral: drets socials i laborals, però també un abordatge policial, lluitar contra les organitzacions criminals que proveeixen les mercaderies falsificades, organitzen els venedors o els exploten. El venedor, al final, és un mitjà d’aquestes organitzacions. L’estratègia policial no pot anar dirigida a ells com a criminals sinó com a possibles executors de delicte econòmic de baix nivell com a mitjà de subsistència. L’objectiu són les estructures i organitzacions criminals que hi ha al darrere i, en alguns casos, els que sí que cometen delictes de furts per les aglomeracions que es produeixen a les zones de venda.