Editorial

Violència i marginalitat

Els últims casos que han desencadenat l'alarma a Barcelona afecten col·lectius sense llar immersos en la més absoluta misèria

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49436883 chabolas190814113320

zentauroepp49436883 chabolas190814113320

El nou responsable de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, constatava aquest dimecres que la ciutat viu una «crisi de seguretat». Ho feia després que diversos apunyalaments i l’incendi d’un assentament de barraques hagin revifat la percepció públicad’inseguretat a la ciutat de Barcelona que l’oposició va retreure durant l’últim mandat. Les dades objectives assenyalen un clar increment dels delictes, però concentrats en els furts executats per grups de delinqüents, no en les agressions violentes com les que s’han produït en els últims dies. Es tracta de dos fenòmens diferents entre si. Les baralles amb arma blanca estaven sovint relacionades, no fa gaires mesos, amb la conflictivitat que envoltava els narcopisos. Però la tensió vinculada al tràfic de drogues sembla haver-se desplaçat a altres punts, com el barri de la Mina a Sant Adrià de Besòs, després de l’efectiva ofensiva contra aquests punts de venda al Raval i els barris propers.

Els últims casos que han desencadenat l’alarma responen a tensions (baralles per l’espai, problemes de salut mental) que afecten els col·lectius sense llar immersos en la més absoluta marginalitat. Una complexa situació que reflecteix tant els èxits i els fracassos de l’acció policial quan existeix, o no, una actuació coordinada, com els seus límits davant de fenòmens que no s’eliminen, sinó que es desplacen de barri a barri, o que han de ser abordades amb un treball social a llarg termini sense que es pugui confiar en solucions policials miraculoses.